31.5.06

El conseller de cultura, Ferran Mascarell, no respecta la moció del Parlament de Catalunya sobre l'art del Museu Diocesà


Segre (31/5/06)

30.5.06

La Diputació d'Osca menysprea la sobirania del Parlament de Catalunya


Heraldo de Aragón (30/5/06)


Segre (30/5/06)

L'Ateneu Popular de Ponent s'afegeix a la defensa del Museu Diocesà


La Mañana (30/5/06)

Senyor Iglesias, s’equivoca

Donades les últimes manifestacions del president de l’Aragó sobre el litigi de les obres del Museu de Lleida, diocesà i comarcal, no puc més que manifestar-li al senyor Iglesias que no va per bon camí. Que em semblen egoistes i personalistes, sense pensar en nosaltres els ciutadans i ciutadanes d’aquest país i dels nostres veïns de l’Aragó. Vostè no ha entès res més que de política i solament ajuda a fer creure que els polítics són tots iguals, que van per interessos de partit i sense cap lògica de vegades per entendre la raó la veritat. M’he passat i n’estic molt orgullós defensant aquesta veritat juntament amb moltes entitats i persones de tot arreu, i va vostè i no pensa en els seus veïns, perquè no oblidi que també és de la Franja de Ponent, vostè també és veí nostre. Ens declara a la premsa no sé quines històries del germà gran i el petit, que fins i tot amenaça amb anar-se’n a casa en el tema de I’Euroregió, sap el que diu, barreja els naps amb les cols. No l’entenc i el vull entendre, però, no té raó i em penso que no té dret a crear enemistat entre germans; entre veïns, plegats hem format part durant més de cent anys el Bisbat de Lleida, plegats hem fet progressar aquest nostre país, hem compartit història des de sempre, i vostè marxarà i solament haurà deixat aquesta enemistat creada per manifestacions poc encertades i amb alguna intenció potser solament política.

Per cert, vagi a Roma, i al tribunal d’Estrasburg si vol, però, sàpiga que pot passar a la història per iniciar el que mai ningú ha volgut iniciar, Vostè defensi la posició del conflicte, però amb veritats, solament amb veritats i no faci més mal a la gent, a la història: Com a ciutadà solament puc manifestar-me lliurement, explicant dins de tota modèstia, però amb la contundència com a ciutadà que té germans, amics i una identitat comuna, el seu greuge a la ciutadania. Gràcies.

Enric Figueres i Francés / LLEIDA

La Mañana (30/5/06)

Aragó rima amb coacció

La DGA (Diputació General d’Aragó) per boca del seu president senyor Marcelino Iglesias, per cert el mateix que quan li convé parla un català fabrià, pulcre i impecable, però en canvi no fa res per oficialitzar-lo en les quatre comarques franjolines del seu territori on hom el parla, car li nega l’estatut d’idioma oficial.

Mirant que els seus intents d’apropiació de les obres del Museu Diocesà de Lleida, no surten l’efecte tan llargament acaronat, adés ens coacciona amb la gratuïta amenaça que sortirà de l’Euroregió i acudirà de genolls al Vaticà.

Miri, estimat senyor Iglesias, prengui si us plau bona nota del que li dic: les obres no sortiran mai de Lleida.

Pel que fa l’Euroregió, tant ens fa, se la pot posar en salmorra en una tenalla de Verdú, tant a Europa les regions no tenen fins a prova contrària cap pes polític, ni administratiu, són els estats, estats on després del de Montenegro, ens haurem de plantejar seriosament els catalans benentès amb permís del senyor Solana d’entrar-hi i de pas abandonar la comèdia d’estatuts i estatutets.

PERE-ALBERT BARRUFET I LAHUERTA / JUNEDA

Bon Dia (30/5/06)

29.5.06

Alcaldes aragonesos i de la Franja de Ponent reclamen que sigui l'Església qui resolgui el litigi de l'art sacre


El País (27/5/06)

Fraga ha acollit l’acte més important fet mai a la Franja en defensa del patrimoni cultural català.

Paulí Fontoba “l’actitud de Marcelino Iglesias és una rebequeria.

29/05/2006

Un moment de l'acte (Foto: La Mañana)
Aquest dissabte 27 de maig l’Hotel Casanova de Fraga acollia la roda de premsa de les entitats culturals dels Països Catalans en defensa de les obres d’art del Museu de Lleida. Davant d’un desplegament de mitjans de comunicació com mai havíem vist en aquestes terres, amb ben bé tots els diaris catalans i aragonesos, televisions i ràdios (TV3 se'n va fer ressò al TeleNotícies nacional mentre Catalunya Ràdio i Catalunya Informació en parlaren a bastament durant tota la jornada) representants de diferents entitats van llegir el manifest.
Amb el suport d’organitzacions com el CIEMEN, el Col·lectiu 1714 i un llarg reguitzell intervingueren entre d'altres Anton Baiges de la junta directiva nacional d’Òmnium Cultural (també hi van ser en Jordi Escoda, president d’ÒC al Baix Camp i Josep Maria Forné, president d’ÒC a Lleida), Núria Oliva, presidenta de l’associació d’Amics del Museu de Lleida, Paulí Fontoba en nom de la Federació Territori i Cultura i coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Juan Manuel Rodríguez, conseller de Catalunya Acció i, en nom de l’entitat convocant, la ICFP, l’Albert Roca.
62 entitats i 3 federacions havien signat el manifest els dies previs i davant l’enrariment del conflicte provocat pel president aragonès, les entitats culturals i els centres d’estudi dels Països Catalans van fer seu el manifest de la Franja de Ponent.
Era la primera vegada en la història que es visualitzava el recolzament del món cultural a la Franja de Ponent i la defensa del nostre patrimoni artístic i cultural.
Molts mitjans escrits han parlat de l’acte, com ara La Mañana, l’Avui i El Periódico. Aquest darrer en la seua versió aragonesa ha estat, com sempre, qui més ha manipulat i tergiversat la informació (com podeu llegir en l'enllaç al peu).
En Paulí Fontoba, coordinador de la Institució de la Franja va afirmar que l’actitud del President Iglesias amb l’eixida d'Aragó de l'Euroregió “és una rebequeria" “que aquestes reaccions només perjudiquen les relacions entre catalans i aragonesos” i que com sempre “Marcelino Iglesias ignora i dona l’esquena a la Franja”.
Si voleu escoltar els àudios, veure el vídeo de la lectura del manifest i alguns fragments de la roda de premsa o llegir el que ha dit la premsa ho trobareu a l'enllaç a VilaWeb que us afegim.


La notícia a VilaWeb (amb tot d'enllaços).


www.franjadeponent.cat (29/5/06)

La caverna aragonesa carrega contra les entitats culturals catalanes que defensen l'art del Museu DIocesà de Lleida


El Periódico de Aragón (28/5/06)

El president de la Diputació de Lleida declara que si l'Aragó abandona l'Euroregió, aquesta quedaria ajornada


Segre (28/5/06)

L'alcalde de Lleida diu que el seu partit, el PSOE, es va equivocar quan va votar la moció dels partits catalans sobre el Museu Diocesà


Segre (28/5/06)

Suport massiu de les entitats culturals al manifest de la Institució Cultural de la Franja de Ponent sobre el Museu Diocesà de Lleida


Segre (28/5/06)


La Mañana (28/5/06)

El Museu Diocesà i l'Estatut


La Mañana (28/5/06)

Òmnium Cultural en defensa del Museu Diocesà de Lleida

Manifest a favor de la unitat d'un patrimoni històric

La Mañana (27/5/06)

ERC respon a Mieras que la seva postura quant al Diocesà no ha canviat

Els Amics del Museu de Lleida ratifiquen Núria Oliva a la presidència
El Museu Diocesà rebrà el suport de més de 200 entitats culturals


La Mañana (27/5/06)

ERC i l'exconsellera Caterina Mieras "lluiten" per la moció del Parlament

Els arquitectes estrenen el Diocesà
Maragall defensa l'Euroregió sense al·ludir a Aragó
Constitució dels Amics del Museu de Lleida


Lleida (27/5/06)

El bisbe de Lleida lamenta el clima d'enfrontaments creats pel litigi del Museu Diocesà


Segre (29/5/06)

Més de 200 entitats culturals dels Països Catalans s'uneixen amb la franja de ponent per exigir que les obres es quedin a Lleida

ACN // 26-05-2006 // 10:51h.

Mequinensa (Baix Cinca).- Atenent a la convocatòria de la Institució Cultural de la Franja de Ponent (ICFP), més de 200 entitats culturals i centres d'estudi d'Andorra, Catalunya del Nord, les Illes Balears, el País Valencià, l'Alguer i Catalunya han signat el manifest de la franja de ponent que exigeix que les obres d'art del Museu de Lleida, procedents de la franja, han de romandre en mans del seu propietari a Lleida. Segons ha fet saber la ICFP en una nota informativa, demanen que no surtin del seu àmbit cultural en tractar-se d'un 'patrimoni artísticocultural pertanyent al territori cultural català'.



En concret, 60 entitats han signat el manifest directament, mentre que 151 ho han fet a través de 3 grans federacions culturals i acadèmiques: la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), que aplega 59 entitats, la Federació Territori i Cultura, que aplega 19 entitats, i la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, que aplega 73 entitats.

Així mateix, dotze entitats i col·lectius, des dels excursionistes a les dones, de la franja de ponent s'han sumat a la iniciativa de la ICFP.

Per fer palès aquest suport unitari del món cultural i acadèmic, demà dissabte a Fraga presidents i directius d'algunes de les entitats, com Òmnium Cultural, el CIEMEN, els responsables de la campanya als ajuntaments 'un País una Bandera', la Federació Territori i Cultura o la pròpia ICFP en veu de l'exalcalde de Mequinensa Jaume Borbón, oferiran una roda de premsa.

En aquest sentit, i després del darrer succés en el conflicte de l'art Diocesà amb el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, que ha reclamat que Catalunya entregui l'art de la franja de ponent a Aragó perquè aquest continuï a l'Euroregió, la ICFP recorda que en tot el procés Aragó ha donat l'esquena a la franja en molts aspectes.

La ICFP denuncia que fa anys que en solitari treballa contra, en primer lloc, el trencament del Bisbat de Lleida, i tot seguit, a favor de la unitat de les obres d'art al Museu de Lleida.

Iniciat el conflicte amb Aragó, el 26 de novembre passat la franja va dir prou i deu entitats i col·lectius del món cultural, acadèmic i cívic d'aquestes comarques van fer públic al Baix Cinca el 'manifest sobre les obres d'art procedents de la franja de ponent del Museu Diocesà de Lleida' en el que es reclamava la unitat museística i la propietat indiscutible del Museu de Lleida.

Era també la primera vegada que des de la franja es palesava la voluntat de salvaguardar el patrimoni artístic i cultural català en mans de la Generalitat. L'Institut d'Estudis Catalans (IEC), l'Associació d'Amics del Museu de Lleida i noves entitats de la franja s'afegiren dies més tard a aquest desig. Així mateix, la ICFP també assenyala que 'és molt important que hores d'ara cap entitat de cap mena de la franja ha demanat que les obres es lliurin al bisbat de Barbastre – Montsó.

28.5.06

Dues-centes entitats demanen que Lleida no perdi l'art sacre

Agrupacions dels Països Catalans avalen la unitat de la col·lecció
Admetrien una subseu a la Franja


Joan Tort

Més de 200 entitats dels Països Catalans s'han adherit a un manifest que reclama que les peces d'art en litigi entre Lleida i l'Aragó es quedin a Ponent per la seva propietat legal i documentada, pels més de cent anys de possessió pacífica d'aquestes obres i perquè Barbastre i Montsó, seus del nou bisbat aragonès, no han estat mai ciutats vinculades a la Franja ni tenen res a veure amb la història de les peces en litigi. La Institució Cultural de la Franja de Ponent ha impulsat des de finals de l'any passat aquest manifest que parla d'espoli si es traslladen a l'Aragó i defensa que Lleida és la capital natural de la Franja. El text també recorda "l'intent de genocidi cultural" que les institucions aragoneses estan duent a terme en no reconèixer els drets dels catalanoparlants en aquestes comarques frontereres entre les dues comunitats.
El manifest es va presentar ahir a Fraga i compta amb la signatura de 60 entitats mentre que 151 més s'hi han adherit a través de tres organismes culturals i acadèmics, com són la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), que aplega 50 entitats; la Federació Territori i Cultura, que n'acull 19, i la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans, amb 73 entitats més. Entre d'altres, el document compta també amb el suport d'Òmnium Cultural CIEMEN, els responsables de la campanya Un país, una bandera, els Amics del Museu de Lleida i l'Institut d'Estudis Catalans.
Paulí Fontoba, portaveu de la Fundació Territori i Cultura i coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, va criticar la sortida d'Aragó de l'Euroregió, perquè és "una rebequeria" per la moció sobre l'art sacre al Parlament i va dir que aquestes reaccions només perjudiquen els aragonesos.
Des de la Franja es recalca també que fins ara cap entitat de la zona ha reclamat el lliurament de les peces. Fontoba també es va mostrar favorable al fet que alguna població de la Franja pogués acollir una subseu del Museu de Lleida i Diocesà per exposar part d'aquestes peces, tot i reclamar la unitat de la col·lecció, "que només té sentit patrimonial si està integrada en el seu àmbit cultural, que és Lleida i la seva diòcesi".


AVUI (28/5/06)

26.5.06

Les entitats culturals i els centres d'estudi dels Països Catalans recolzen el manifest de la Franja de Ponent.

Dissabte 27 de maig oferiran una roda de premsa a Fraga.

25/05/2006



Com sabreu per la premsa es continua enrarint el conflicte entre Aragó i Catalunya per les obres d’art del Museu de Lleida procedents de la Franja de Ponent.
El darrer succés ha estat que el president de l’Aragó Marcelino Iglesias ha reclamat que Catalunya regali l'art de la Franja de Ponent a l'Aragó perquè aquest continuï a l'Euroregió.
En tot aquest procés Aragó, com sempre (llengua, cultura, comarques, etc etc), dona l’esquena a la Franja.
La Institució Cultural de la Franja de Ponent fa anys que en solitari treballa en contra primer del trencament del Bisbat de Lleida i tot seguit a favor de la unitat de les nostres obres d’art, al Museu de Lleida, el nostre Museu, que respecta la nostra identitat, llengua i cultura i que de sempre ha contemplat la creació d’un submuseu o exposició itinerant dins de la Franja. Elements fonamentals de respecte vers la Franja que el Bisbat de Barbastro-Monzón ni es planteja ni es plantejarà mai.
Atiat l’enfrontament des d’Aragó el 26 de novembre passat la Franja va dir prou i 10 entitats i col·lectius del món cultural, acadèmic i cívic d’aquestes comarques van fer públic al Baix Cinca el ‘manifest sobre les obres d’art procedents de la Franja de Ponent del Museu Diocesà de Lleida’ en el que es reclamava la unitat museística i la propietat indiscutible del Museu de Lleida. Era també la primera vegada que des de la Franja es palesava la voluntat de salvaguardar el patrimoni artístic i cultural català en mans de la Generalitat davant de la rapinya hispanoaragonesa.
L’Institut d’Estudis Catalans, l’Associació d’Amics del Museu de Lleida i noves entitats de la Franja s’afegien dies més tard a aquest desig.

Ara, mentre continua aquest enfrontament en l’àmbit polític, fem una nova crida a les entitats culturals i centres d’estudis dels Països Catalans a dir, venint a la Franja, que no hi ha discussió possible sobre la nostra cultura i el nostre patrimoni.
No es regala. I és impossible que “torni” allà on mai ha estat. Ha de romandre dins l’àmbit cultural dels Països Catalans i en el cas de les obres del Museu de Lleida, ni la comunitat veïna d’Aragó, ni les viles aragoneses de Barbastre i Montsó no hi tenen res a veure, res a dir.

Per això la Institució Cultural de la Franja de Ponent es complau a convidar a les entitats de tot arreu que defenseu la cultura catalana a fer costat a la Franja de Ponent aquest dissabte 27 de maig a Fraga (Baix Cinca) en la roda de premsa que oferiran entitats de la Franja i de la resta dels Països Catalans per exigir la fi d’aquest enfrontament polític i que es respectin els criteris acadèmic, museístic i, particularment, cultural.

www.franjadeponent.cat (26/5/06)


60 entitats i 3 federacions ja s'han unit al manifest sobre les obres d'art de la Franja de Ponent


Marcelino Iglesias és un demagog i un incendiari


Segre (26/5/06)



La Mañana (26/5/06)


La Vanguardia (26/5/06)

25.5.06

El conflicte obert entre Catalunya i Aragó va més enllà del litigi per les obres d'art sacre

Barcelona · 24/05/2006

El conflicte desfermat arran del litigi que mantenen Catalunya i Aragó per les obres d’Art sacre de la Franja, lluny d’apaivagar-se s’ha incrementat amb l’anunci dels grups parlamentaris de les Corts d’Aragó d’abandonar l’Euroregió fins que les obres d’art no els siguin retornades. Des d’aquí el portaveu del govern, Joaquim Nadal, ha volgut treure ferro a l’assumpte i ha afirmat que es farà tot el possible per tal que Aragó no materialitzi les seves amenaces. El mateix president d’Aragó, Marcelino Iglesias, assegura que no trencarà relacions amb Pasqual Maragall , però si que reclama una rectificació immediata del Parlament català com a condició per retornar a l’Euroregió. En unes declaracions a Catalunya Ràdio el president aragonès s’ha mostrat força contundent:"Als aragonesos ens irrita quan ens menyspreen, quan se'ns ignora, quan se'ns ataca considerant que fora de determinades ciutats ja no hi ha vida intelligent. Nosaltres rebem un missatge - ha dit Iglesias- d'una certa ignorància de veí poderós, més ric, més gran, que t'ignora i que pensa que tot el que passa mes enllà de les fronteres te una altra dimensió" .A tot això, alguns polítics aragonesos volen anar més lluny i reclamen trencar qualsevol relació amb Catalunya que no afecti a tercers. També, des d’algun mitjà de comunicació aragonès com l’Heraldo de Aragon animen als seus polítics a seguir endavant amb l’estratègia del trencament amb L’Euroregió. De fet qualifiquen aquest fet com un primer pas “d’autodefensa” cap als continus atacs dels catalans...”La Catalunya política manté una actitud d’hostilitat amb Aragó i Balears i València- en l’assumpte de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i també en la gestió de l’Ebre, al pretendre atorgar-se el control dels cabdals del riu. Així les coses, el Govern d’Aragó està obligat a expressar obertament , i amb fets, la seva disconformitat amb totes les actituds lesives amb els interessos de la nostra comunitat, inclosos certs intents d’assimilar l’ús de la llengua catalana en zones aragoneses.” El mateix diari reclama el tracte i “diligència” que el mostrat ,segons ells, en l’assumpte dels Papers de Salamanca per part del govern....quina raó tenen, total els catalans feia només “quatre dies” que reclamàvem el retorn d’aquests i és que ja se sap que totes les peticions que es fan des de Catalunya es resolen de forma ràpida i eficaç . Quina sort la nostra!


Tribuna Catalana (24/5/06)

La crosta hispanoaragonesa crida a la guerra contra Catalunya

El PAR y el PP van más allá de lo acordado y abogan por convocar una gran manifestación
El vicepresidente aragonés y líder de los aragonesistas, José Ángel Biel, es partidario de suspender todas las relaciones con Cataluña.

R. G. Zaragoza | "No nos podemos quedar con la santa indignación. Está bien que seamos buena gente, pero no podemos ser tontos". Notablemente molesto por la actitud de los partidos catalanes, el vicepresidente aragonés y presidente del PAR, José Ángel Biel, fue más allá del acuerdo adoptado la víspera por todos los grupos políticos aragoneses y abogó por suspender todas las relaciones con Cataluña (una idea que no comparte sus socios socialistas).

El aragonesista defendió, como ya había hecho su partido el día anterior al anunciar varias iniciativas parlamentarias en este sentido, que la Comunidad deje de mirar a la Eurorregión Mediterráneo-Pirineos y comience a hacerlo hacia la del Valle del Ebro. "Que la representación del pueblo de Cataluña trate así al pueblo aragonés, no se puede aceptar y menos viniendo de una institución, el Parlamento catalán, que lleva meses dando el espectáculo y montando numeritos", señaló.

En su habitual tono de humor, Biel bromeó con la posibilidad de que, tras sus duras afirmaciones, le declarasen "persona non grata en Cataluña" por lo que no podría irse a bañar "a Salou", y con la intención de su partido de concurrir a las próximas elecciones catalanas, que tendrán lugar a la vuelta del verano.

"Igual nos presentamos -señaló-, nos votan todos los aragoneses que viven en Cataluña y sacamos diputados". Aunque cargó duro contra los políticos, también repartió contra la Iglesia. "Se merece un cambio de obispo", dijo refiriéndose al titular de la Diócesis de Lérida, porque "la Iglesia enseña también el mandato de obediencia; no basta con la penitencia, ni con rezar tres padrenuestros".

El líder del PAR, que reiteró que la moción del Parlamento catalán es "un insulto a los aragoneses", y que se iba calentando a medida que avanzaba en sus declaraciones, abogó incluso por "ir allí (en referencia a Lérida, coger las piezas y traerlas a Aragón, porque no son suyas".

Dando un paso más allá de las medidas adoptadas por unanimidad, Biel también se pronunció a favor de convocar "una gran manifestación", como habían propuesto los populares. Sin embargo, esta movilización no cuenta con el respaldo de todos los partidos.

Por su parte, el portavoz del PP, Antonio Suárez, volvió a rechazar la "injerencia" del Parlamento de Cataluña y exigió al Obispado de Lérida que cumpla la sentencia del Vaticano que han dado la razón insistentemente a Aragón. "El ministerio sacerdotal obliga al obispo a obedecer las órdenes de la Santa Sede", recordó. Además, afirmó que "tal y como se están poniendo las cosas, habrá una manifestación más pronto que tarde".


Heraldo de Aragón (25/5/06)

-----------------------------------------------------------------------

´Prou!´

NICOLÁS ESPADA (25/05/2006)

El plantón de Iglesias a Maragall ha sido tan oportuno como inoportuna la moción del Parlament. Los catalanes están toreando a los aragoneses y ya va siendo hora de decir ¡vale! o mejor, prou!. Lo de la Eurorregión no deja de ser un gesto, pero se ha impactado en el eje de flotación catalán. Porque, tampoco es que Aragón pierda tanto saliéndose momentáneamente del proyecto, pero, sin embargo, parece que la Generalitat, sí.

El Periódico de Aragón (25/5/06)

-----------------------------------------------------------------------

Los alcaldes del Aragón oriental empiezan a hartarse del retraso

El portavoz del. ´manifiesto de la Franja´ culpa a la Iglesia, a CiU y a ERC. El PP critica "la sumisión" del PSOE e IU apoya romper con el Vaticano.

A. IBÁÑEZ (25/05/2006)

Ramón Miranda, alcalde de Graus y portavoz de los alcaldes del Aragón oriental que suscribieron un manifiesto en favor de la vuelta de los bienes, expuso ayer su malestar por las continuas trabas que se están poniendo desde Cataluña. "Empezamos a estar cansados y un poco hartos", dijo.

El político ribagorzano no dudó en calificar de "torpeza" la moción aprobada unánimemente por el Parlamento catalán el pasado viernes por medio de la cual se dificulta la salida de Cataluña de las 113 piezas reclamadas por la diócesis de Barbastro-Monzón. Según Miranda, que es el portavoz de los 24 alcaldes de municipios altoaragoneses con piezas en Lérida, "los políticos catalanes han llevado a la vía civil un conflicto privado, porque eso es lo que es este litigio eclesiástico".

RESPETO A LA MANIFESTACIÓN Miranda aseguró desconocer la intención del PAR y el PP de convocar una manifestación. Ante esto, "respeta esa propuesta", aunque afirmó no tener argumentos como para pronunciarse sobre ella. El alcalde de Graus --municipio al que pertenece casi la mitad de las piezas en litigio, según dijo Miranda-- confirmó que existe "el riesgo" de que se alimente un sentimiento anticatalanista, porque desde "la parte catalana no se han respetado las reglas del juego".

Este alcalde ha constatado que en los pueblos de la zona hay un malestar evidente porque este asunto se dilate tanto en el tiempo. En este sentido, también culpó a la jerarquía eclesiástica catalana, junto a los partidos nacionalistas de CiU y ERC. "La Iglesia debería contribuir a la paz social, pero en este caso, desde luego, no lo está haciendo".

Miranda apostó por las vías del diálogo, pues se reafirmó en las buenas relaciones históricas entre los vecinos, aunque volvió a ser contundente en que los bienes deben volver de inmediato.

PARTIDOS ARAGONESES IU criticó la "falta de lealtad" de PAR y PP al romper el consenso y reclamar una gran manifestación. Así, el portavoz de este partido en las Cortes, Adolfo Barrena, anunció ayer que esta formación no participará en ninguna movilización para reclamar los bienes de la franja que fomente la insolidaridad entre comunidades, aunque sí en una que reclamara "la ruptura de las relaciones con el Vaticano".

Por su parte, el presidente del PP de Aragón, Gustavo Alcalde, criticó la "penosa sumisión" del PSOE a Cataluña, que "la acabaremos pagando todos los aragoneses". En un comunicado recogido por Efe, Alcalde expresó su preocupación por "el nivel de injerencia que el nacionalismo catalán está mostrando ante los asuntos que son propios de los aragoneses". Mientras, el vicepresidente del Gobierno y presidente del PAR, José Ángel Biel, volvió a insistir ayer en la idea de la manifestación y en "refrigerar" las relaciones con Cataluña. CHA presenta hoy sus iniciativas ante la situación generada tras la moción catalana.

El Periódico de Aragón (25/5/06)


-----------------------------------------------------------------------


Marcelino Iglesias considera que Catalunya "ignora i menysprea" l'Aragó


La Vanguardia (25/05/06)


Segre (25/5/06)


La Mañana (25/5/06)

El diputat de CiU Josep Pont destaca que "hem resuscitat l'Euroregió"


La Mañana (25/5/06)

El "veí poderós"

El president d’Aragó, Marcel·lí Iglesias, ha parlat a Can Bassas de l’art del Museu de Lleida i ha dit algunes imprecisions: “Només reclamem que es compleixi la sentència del Vaticà”. I també: “Acudir a la via civil seria incomplir el Concordat Església-Estat”. Cal dir que no n’hi ha cap de sentència del Vaticà. Només un decret de la Congregació dels Bisbes, que és una decisió administrativa. Resta pendent el judici de la Signatura Apostòlica i del Tribunal de la Rota, on ha apel·lat el Bisbat de Lleida. És a dir, per la via canònica, que no corrin tant. A sobre, queda la via civil perquè, com diuen els juristes, els béns de l’Església també se sotmeten a les normes estatals. El motiu de fons és que Aragó cobeja una victòria sobre el “veí poderós” i ha triat la causa de l’art perquè Lleida és el flanc feble. Però, per una vegada, la Ventafocs de Catalunya també sap ensenyar les ungles.

Josep Ramon Correal

La Mañana (25/5/06)

CiU i ERC exigeixen que es respecti la sobirania del Parlament de Catalunya arran de la moció aprovada sobre les obres d'art del Museu de Lleida

CiU i ERC creuen que el Govern 'menysprea' la sobirania del Parlament i exigeixen que es compleixi la moció de les obres d'art sacre

Lluna Baltasar // ACN // 24-05-2006

Barcelona.- CiU i ERC han assenyalat aquest dimecres que el Govern de la Generalitat i concretament el conseller portaveu, Joaquim Nadal, i el de Cultura, Ferran Mascarell, 'menyspreen' la sobirania del Parlament de Catalunya. Els dos partits exigiran a l'Executiu que compleixi la moció aprovada al Parlament que obliga a conservar les obres d'art sacre al Museu Diocesà de Lleida fins que es resolgui per la via civil la propietat de les obres.


El portaveu parlamentari de CiU, Felip Puig, ha assenyalat que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, haurà de 'rectificar rotundament' i que 'no li acceptarem les mostres de menyspreu i insult a la sobirania del Parlament'. En aquest sentit, Puig ha recordat a Mascarell que el Parlament 'no és l'Ajuntament de Barcelona on l'equip de govern pot fer i desfer'. 'El Govern es deu al Parlament i ho haurà d'aprendre amb humilitat', ha subratllat Puig.

Puig ha assegurat que 'preval la decisió del Parlament per sobre els criteris' i l'acord del Govern és ara per ara 'institucionalment inaplicable' després de l'aprovació de la moció del Parlament i 'l'hauran de corregir ràpidament'. El portaveu nacionalista ha atribuït l'actual crisi en la relació amb el govern d'Aragó al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i a la 'debilitat' d'ERC quan estava al Govern.

Segons Puig, 'si la defensa del patrimoni cultural del Museu Diocesà de Lleida s'hagués fet amb contundència quan ERC estava al Govern, no s'hauria arribat a la situació en què estem ara, en què quan surten del Govern aleshores accepten les tesis de defensa de CiU i posa en crisi el Govern'.

El portaveu nacionalista ha denunciat que Maragall 'pactés amb el president d'Aragó el lliurament d'una part del patrimoni cultural de Catalunya a canvi de tranquil·litat amb els papers de l'Arxiu de Salamanca i també de la referència de la Corona d'Aragó en l'Estatut'.

Per la seva part, el portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao, ha assenyalat que és 'inconcebible i de menyspreu' que el portaveu del Govern, Joaquim Nadal, 'digui que la moció del Parlament no vincula al Govern i que la interpretarà'. En aquest sentit, Ridao ha assegurat que les mocions 'vinculen políticament el Govern'.

Ridao creu que és 'absolutament inacceptable' aquesta actitud i ha anunciat que ERC demanarà el control de compliment perquè 'molt ens temem que el Govern pugui adoptar alguna decisió que vagi en contra de la voluntat unànime del Parlament'.

Per altra banda, el portaveu republicà ha lamentat que hi hagi una voluntat per part del govern d'Aragó de decidir abandonar l'Euroregió i ha assenyalat que l'Executiu català 'ha de fer tot els possible per preservar la unitat de l'Euroregió i també el seu futur'.

------------------------------------------------------------------------------------------
CiU i ERC exigeixen complir la moció
aprovada pel Parlament


Bon Dia (25/5/06)

------------------------------------------------------------------------------------------

El govern bipartit desafia el Parlament de Catalunya i declara
que l'art del Museu Diocesà de Lleida es pot cogestionar amb l'Aragó


El País (24/5/06)

------------------------------------------------------------------------------------------


El conseller de cultura demana negociació per resoldre el conflicte de l'art de la Franja de Ponent

Mascarell insisteix en advocar per la via de la negociació per resoldre el conflicte de l'art sacre

ACN // 24-05-2006 // 16:05h.

Barcelona.- El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha insistit en que continua 'advocant per la via del pacte i del diàleg' per resoldre el conflicte dels béns d'art sacre del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, i ha destacat que 'des de la Generalitat sempre hem procurat trobar una sortida negociada'. El conseller ha fet aquestes declaracions en relació a la reunió que van mantenir aquest dimarts el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el d'Aragó, Marcelino Iglesias, a la qual Mascarell també va assistir.



En un comunicat difós aquest dimecres pel Departament de Cultura, Ferran Mascarell ha assenyalat que en la reunió d'ahir 'es va exposar el que els uns i els altres pensem i es van posar les bases per veure quines vies de negociació podem seguir tirant endavant'. El conseller ha aclarit que 'ningú discuteix que la propietat dels béns és de l'Església, tot i que està per veure si són del Bisbat de Lleida o del de Barbastre'.

El conseller de Cultura ha lamentat que 'poques vegades es parla de cultura, d'arxius o d'obres d'art, a menys que sigui a conseqüència d'un conflicte', i ha destacat que la seva principal missió en aquest afer és 'que aquests béns es difonguin i que els ciutadans i ciutadanes en puguin gaudir'.

Respecte a unes declaracions fetes aquest matí el president del govern d'Aragó, el conseller s'ha mostrat preocupat perquè Iglesias 'cregui que hi ha ignorància per part de Catalunya'. Segons Mascarell, 'és un mal signe que, sigui real o no, caldrà arreglar perquè no és bo que comunitats que comparteixen tantes coses en comú tinguin aquestes males percepcions els uns dels altres. Des de l'àmbit cultural, miraré de contribuir a què aquesta percepció d'ignorància desaparegui'.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, es van reunir aquest dimarts a la nit per tal d'intentar recomposar les relacions malmeses entre les dues parts i trobar solucions per les obres d'art sacre de la Franja, després de la moció aprovada pel Parlament que obliga a conservar les obres d'art sacre al Museu Diocesà de Lleida fins que es resolgui per la via civil al propietat de les obres. Aquesta moció ha provocat l'anunci d'Aragó del seu abandonament de l'Euroregió.

---------------------------------------------------------------------------------------------

Reunió entre Pasqual Maragall i Marcelino Iglesias sobre l'art del Museu de Lleida

Maragall i Iglesias es reuneixen per intentar recomposar les relacions malmeses arran de les obres d'art sacre

ACN // 24-05-2006 // 10:53h.

Barcelona.- El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, es van reunir aquest dimarts a la nit per tal d'intentar recomposar les relacions malmeses entre les dues parts i trobar solucions per les obres d'art sacre de la Franja, després de la moció aprovada pel Parlament. Aquesta moció ha provocat l'anunci d'Aragó del seu abandonament de l'Euroregió. A la trobada també hi era el conseller Mascarell.


La reunió ha estat confirmada tant per fonts de la presidència de la Generalitat com pel mateix president d'Aragó, en una entrevista a Catalunya Ràdio. La trobada es va celebrar aquest dimarts a última hora del vespre al Palau de la Generalitat i també hi va participar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Els dos presidents s'han trobat poques hores després que Iglesias anunciés la sortida d'Aragó de l'Euroregió arran de la moció aprovada divendres passat pel Parlament. Aquesta moció, aprovada per unanimitat, obliga a conservar les obres d'art sacre al Museu Diocesà de Lleida fins que es resolgui per la via civil al propietat de les obres.

Segons s'ha explicat des de presidència, Maragall i Iglesias van parlar ahir per telèfon i es van citar al Palau de la Generalitat. L'objectiu era intentar recomposar les relacions entre Catalunya i Aragó, arran dels últims fets, i trobar solucions al conflicte de les obres d'art. Segons ha manifestat Iglesias a Catalunya Ràdio, la trobada no va servir per desbloquejar el conflicte. No està previst, segons presidència de la Generalitat, que els dos mandataris es tornin a veure aquest dimecres.

-----------------------------------------------------------------------------------------------
Reunió secreta entre Maragall i Iglesias per refer les relacions arran de la "crisi de l'art sacre"

Bon Dia (25/5/06)

-----------------------------------------------------------------------------------------------

24.5.06

Entrevista a Marcelino Iglesias a Catalunya Ràdio

El president d'Aragó, Marcel·lí Iglesias, ha afirmat que "als aragonesos ens irrita quan ens menyspreen, quan se'ns ignora, quan se'ns ataca considerant que fora de determinades ciutats ja no hi ha vida intel.ligent". En una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio ha dit que "Aragó rep un missatge d'una certa ignorància de veí poderós, més ric, més gran, que t'ignora i que pensa que tot el que passa més enllà de les fronteres té una altra dimensió".

Vegeu el vídeo de les declaracions

e-noticies (24/5/06)

------------------------------------------------------------------------------------

L'Aragó, ofès pel litigi de l'art sacre

Mascarell reitera que cal un acord al marge de la disputa per la propietat

Joan Tort

El president d'Aragó, Marcelino Iglesias, va afirmar ahir que el litigi per l'art sacre és una mostra més que Catalunya menysprea la seva comunitat. Segons Iglesias, "als aragonesos ens irrita quan se'ns menysprea, se'ns ignora i se'ns ataca considerant que fora de determinades ciutats no hi ha vida intel·ligent". El president aragonès, en una entrevista a Catalunya Ràdio, va confirmar que dimarts es va reunir amb el president Maragall i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, però sense desbloquejar el litigi. Així, va reiterar que no aixecaran la suspensió de participar a l'Euroregió fins que rebin les 113 peces d'art que reclamen. Iglesias també va dir que algunes formacions polítiques havien instrumentalitzat les sempre delicades relacions entre Barcelona i Saragossa per mesurar el nou equilibri de forces a Catalunya després que el govern s'hagi quedat en minoria.

Per la seva part, Mascarell va admetre que la moció aprovada pel Parlament ha perjudicat les relacions entre totes dues comunitats i va negar que Catalunya menystingui l'Aragó. El conseller va reiterar que la solució està en un acord entre les parts més enllà del litigi per la propietat. CiU i ERC van reiterar que la moció que blinda les peces s'ha de complir i van criticar que el govern afirmi que aquesta resolució no els vincula.

AVUI (25/5/06)

------------------------------------------------------------------------------------


Agraïment dels Amics del Museu de Lleida al Parlament de Catalunya per la seva tasca de defensa de l'art de la Franja de Ponent


Segre (24/5/06)

El govern de Catalunya ofereix diàleg pel Museu Diocesà a l'Aragó

Núria Oliva deixarà la presidència de l'associació Amics del Museu de Lleida

La Mañana (24/5/06)


Segre (24/5/06)

Reaccions dels polítics lleidatans arran de la decisió aragonesa de suspendre la participació a l'Euroregió

Àngel Ros desitja que Aragó es repensi la marxa de l'Euroregió i Isidre Gavín hi veu un error de Pasqual Maragall

Bon Dia (24/5/06)

---------------------------------------------------------------------------------------------

Ros 'desitja' que el govern d'Aragó reconsideri la decisió d'abandonar el projecte de l'Euroregió

Oriol Bosch // ACN // 23-05-2006 // 12:13h

Lleida.- L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha comentat que 'desitja' que el govern d'Aragó reconsideri les declaracions que va fer aquest dilluns el seu president, Marcelino Iglesias, anunciant que suspendria la seva participació a l'Euroregió arran de la moció aprovada pel Parlament que bloqueja el litigi per l'art del Museu Diocesà de Lleida.

Ros espera que el govern aragonès no adopti polítiques que no van en la línia de 'la necessària col·laboració' que hi ha d'haver entre Catalunya i Aragó. En aquest sentit, ha destacat la importància del projecte de l'Euroregió, 'tant pels aragonesos com pels catalans'.

Finalment, i en la mateixa línia que es va pronunciar ahir dilluns el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, després que el president d'Aragó, Marcelino Iglesias, anunciés la decisió del govern aragonès, Ros ha apostat perquè el conflicte del Diocesà es resolgui 'en l'àmbit del pacte entre els dos territoris per part de les institucions civils i en l'àmbit a través del qual la propietat de l'art ha de ser dictaminada pel dret canònic'.


---------------------------------------------------------------------------------------------

23.5.06

La Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC recorda l’informe contrari al lliurament de peces del Museu Diocesà de Lleida a la diòcesi de Barbastre

El Consell de Govern de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC ratifica el contingut de l’informe de la Secció del 16 de febrer sobre les obres d’art del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal reclamades pel bisbat de Barbastre. Per aquest motiu, el reproduïm a continuació i recordem que es partia originàriament del suport del Consell Permanent de l’IEC.

La conclusió raonada de l’informe de la SHA és que les obres en litigi haurien de restar a Lleida; per tant, l’informe és aliè a cap proposta de gestió coordinada de les obres en qüestió i contrari al lliurament de les peces.

Les últimes notícies (20 de març de 2006) indiquen que a Lleida, tant el bisbat com la Diputació, que forma part del Patronat del Museu Diocesà d’aquesta ciutat, continuen defensant la unitat de la seva col·lecció.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

INFORME DE LA SECCIÓ HISTÒRICO-ARQUEOLÒGICA DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANSSOBRE ELS OBJECTES DEL MUSEU DIOCESÀ I COMARCAL PROCEDENTS DE LA FRANJA DE PONENTQUE RECLAMA EL BISBAT DE BARBASTRE-MONTSÓ

Els membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, reunits en la sessió del dia 24 de novembre, vam tractar la qüestió de les obres artístiques de l’antic Museu Diocesà de Lleida procedents de la Franja de Ponent que ara reclama el bisbat de Barbastre-Montsó. Hem de manifestar-vos que, segons el nostre punt de vista —coincident amb el d’altres grups de ciutadans també preocupats per aquest problema—, resulta molt clar que el patrimoni museístic de l’antic Museu Diocesà de Lleida, aportat per l’Església al Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, està format per béns desafectats del culte des d’antic, integrats a la col·lecció diocesana i museografiats sense cap coacció ni espoli. Ben al contrari, han estat adquirits pacíficament i legalment, tal com consta en els documents que garanteixen que el bisbat de Lleida n’és el propietari, i amb la conformitat i la satisfacció de les parròquies de procedència, que, al llarg d’un segle, mai no els han reclamat. No hi ha, doncs, cap argument ètic, ni històric ni cultural que aconselli de lliurar graciosament aquests béns a la seu episcopal de Barbastre-Montsó, on no han estat mai.

La ciutat de Lleida ha estat el centre espiritual, intel·lectual i artístic del seu bisbat des de l’època medieval. És indispensable contextualitzar la història i l’art d’aquest territori en el seu conjunt per poder-los comprendre. Ni Lleida ni cap dels municipis de la seva diòcesi històrica, incloent-hi els de la Franja, no poden ser desarrelats dels orígens i desvinculats de la resta del territori sense sofrir un greu perjudici cultural i identitari. Les obres que conserva el Museu Diocesà de Lleida foren produïdes i incardinades en l’ambient que emanava del seu bisbat i només tenen ple sentit integrades en el seu àmbit cultural. El Museu Diocesà de Lleida, com a conjunt, és un instrument bàsic per a la història i la identitat de tot el territori de l’antic bisbat. La dispersió de qualsevol element de les col·leccions d’aquest museu perjudica el conjunt i disminueix el valor cultural de cadascun dels objectes que les integren. La unitat de la col·lecció diocesana és, doncs, irrenunciable.

Altrament, obrir la via de la dispersió d’un patrimoni museístic coherent, a Lleida o a qualsevol lloc, representaria una imprudència temerària que podria portar a conseqüències imprevisibles, però, de ben segur, culturalment funestes. La ciutat de Barbastre i el bisbat que reclama aquests béns són aliens al seu entorn històric i cultural. Els arguments històrics, artístics i museològics desaconsellen absolutament de disgregar la col·lecció per lliurar-ne una part a Barbastre-Montsó.

Ignorar o obviar tot el que està en joc en aquest moment seria, segons la nostra opinió, indicatiu d’una perillosa irresponsabilitat, des d’una òptica tant tècnica com política. La dispersió de les col·leccions de l’antic Museu Diocesà de Lleida representaria un gravíssim precedent, puix que altres grans museus catalans integrats totalment o parcialment per fons diocesans (Museu Episcopal de Vic, Museu d’Art de Girona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, etc.) podrien viure en el futur situacions semblants en el cas que es fragmentessin o es modifiquessin els territoris de les respectives diòcesis. Renunciar a la integritat de les col·leccions, a més, suposaria malbaratar els recursos, el treball i l’esforç invertits fins ara en el nou projecte museològic i el nou edifici del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, projectat d’acord amb un discurs museogràfic que compta amb totes les obres i que havia de ser —i ha de ser— un dels projectes culturals més ambiciosos per a les Terres de Ponent.

Per esguard dels articles 5 i 45 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, ens considerem amb l’obligació moral i legal de col·laborar, mitjançant totes les vies legítimament possibles, incloent-hi la judicial, en la preservació de tots els valors del patrimoni cultural, els quals resultarien perjudicats amb la dispersió de qualsevol dels objectes que formen el conjunt de la col·lecció diocesana de Lleida. En efecte, tal com especifica la Resolució de 20 de maig de 1999, en la qual el conseller de Cultura de la Generalitat inclou en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català «la col·lecció, que consta de 1.810 objectes, del Museu Diocesà de Lleida», a aquests se’ls ha d’aplicar l’esmentat article 45 de la Llei del patrimoni «atès que la unitat dels fons del Museu Diocesà de Lleida constitueix un element rellevant dels seus valors culturals».

D’acord amb les disposicions legals, i tal com ha afirmat públicament el Departament de Cultura, en aquest tema se seguiran estrictament criteris tècnics. Per això, els membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans us informem que, a parer nostre, el valor del conjunt de la col·lecció és absolutament superior al de la suma de cadascun dels objectes que la integren, i us demanem que, per preservar aquest valor d’interès general per a tots els estudiosos de la història i de l’art i per a tota la societat, no es permeti la dispersió de cap d’aquests objectes.

La Secció Històrico-Arqueològica dóna el seu suport en la defensa de la integritat d’aquest patrimoni, que converteix el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal en una de les institucions museístiques més importants del país.

Barcelona, 16 de febrer de 2006

De cara a la galeria


Segre (23/5/06)

Aragó suspèn la participació a l'Euroregió per reclamar l'espoli de les obres d'art de la Franja de Ponent

DIMARTS, 23/05/2006 - 06:00h
Aragó suspèn la participació en l'Euroregió
El govern aragonès ho comunica avui en una carta

El govern aragonès enviarà avui una carta al president de torn de l'Euroregió Pirineus Mediterrània, Martin Malvy, en què anuncia que l'Aragó suspèn la participació en l'Euroregió. El PSOE, el PP, la Chunta Aragonesista, el Partit Aragonès i Esquerra Unida van aprovar ahir per unanimitat una proposta al Parlament Aragonès que preveu aquesta mesura en protesta per la moció aprovada pel Parlament de Catalunya dijous de la setmana passada.

La moció impedeix el trasllat de les obres d'art religiós de la Franja de Ponent fins que no es resolgui la propietat de les peces. Els partits aragonesos consideren que això és una ingerència i demostra manca de confiança del Parlament de Catalunya, cosa que impedeix que l'Aragó pugui treballar amb Catalunya a l'Euroregió. De totes maneres, aquesta suspensió no implica l'abandó de l'Euroregió. Tot i que el president de l'Aragó, Marcel·lí Iglesias (foto), havia dit que podien abandonar-la definitivament, la Chunta Aragonesista s'hi oposava clarament i la suspensió és una mesura pactada entre tots els partits. Cal recordar que l'Euroregió Pirineus Mediterrània és formada per Catalunya, Aragó, les Illes Balears, el Llenguadoc-Rosselló, i Migdia-Pirineus. El govern del Partit Popular del País Valencià no va voler entrar-hi.

+ PSOE-Aragón: El Grupo Parlamentario Socialista rechaza la moción del Parlamento catalán sobre los bienes religiosos aragoneses.
+ PAR: El PAR instará a que se revisen las relaciones con Cataluña y se avancen en un espacio de desarrollo en el valle del Ebro.
+ CHA: CHA continuará su campaña 'Por dignidad, devolución ¡Ya!' hasta conseguir la vuelta de los bienes de las comarcas orientales aragoneses emigrados.


VILAWEB (23/5/06)

-----------------------------------------------------------------------------------------------


La Vanguardia (23/5/06)

-----------------------------------------------------------------------------------------------


La Mañana (23/5/06)

-----------------------------------------------------------------------------------------------


Segre (23/5/06)


-----------------------------------------------------------------------------------------------

Els partits d'Aragó diuen no a l'Euroregió

La decisió, presa per exigir el retorn de les obres de la Franja, té el suport de l'executiu

Joan Tort

Tots els partits amb representació a les Corts d'Aragó van acordar ahir suspendre la seva participació en l'Euroregió que impulsa el president Pasqual Maragall com a mesura de pressió per exigir el lliurament de les obres d'art de la Franja de Ponent. La resolució dels grups, que compta amb el suport de l'executiu aragonès, formalitza l'amenaça llançada aquest cap de setmana pel president Marcelino Iglesias, després que el Parlament català aprovés per unanimitat una moció que bloqueja qualsevol entrega de les peces d'art sacre fins que es resolgui per la via civil la titularitat i se'n garanteixi la unitat de la col·lecció.

Els partits aragonesos van qualificar d'intolerable i d'ingerència la moció del Parlament. Altres mesures que es prendran són elevar una protesta al govern espanyol i al Vaticà, així com l'aprovació d'una moció que contraresti la catalana. Així, tot i que Aragó es posa en peu de guerra contra el Parlament, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va fer una crida a la calma. Ell va reiterar que el dictamen del govern segueix sent vàlid i que el diàleg entre els dos bisbats és l'únic camí per crear polítiques culturals comunes i espais de col·laboració, així com no fer declaracions que amplifiquin el conflicte.

AVUI (23/5/06)

-----------------------------------------------------------------------------------------------

Els partits polítics de les Corts d'Aragó es plantegen suspendre la participació a l'Euroregió per reclamar les obres de la franja

Aragón Press // ACN // 22-05-2006 // 19:44h.

Saragossa.- Tots els grups polítics representats en les Corts d'Aragó han acordat aquest dilluns, amb el suport de l'executiu autonòmic, adoptar una sèrie de mesures per exigir de forma immediata la devolució de les 113 peces que es troben en dipòsit a la diòcesi de Lleida. Entre elles, la de suspendre la participació a l'Euroregió.


La moció aprovada per unanimitat al Parlament català divendres passat ha suscitat certa crispació a Aragó, on aquest dilluns els portaveus dels grups parlamentaris han mantingut una reunió amb el president de l'executiu autonòmic, Marcelino Iglesias, per estudiar les mesures a adoptar, entre les quals es troba la de suspendre la participació d'Aragó a l'Euroregió Pirineus Mediterrani.

Precisament aquest dimecres està previst que es reuneixin els membres de la denominada Euroregió, formada per Catalunya, Balears, Aragó i les regions franceses de Migdia-Pirineus, Rosselló i Llenguadoc. A aquesta cita ja no acudiran els representants aragonesos, després d'informar de la decisió presa al president de l'Euroregió, Martin Malvy.

El president regional del PP a Aragó, Gustavo Alcalde, ha manifestat, igual que la resta de partits, el seu 'total rebuig a la moció aprovada per unanimitat en el Parlament de Catalunya', al mateix temps que incideix que 'suspendre la participació d'Aragó a l'Euroregió no és abandonar-la, de moment'. Alcalde ha ressenyat que 'l'Euroregió ha de propiciar accions que generin desenvolupament i progrés entre les comunitats, però compartim que hi ha qüestions que no són fàcilment tolerables, com el gest, gravíssim, que es va plantejar en el Parlament català, després d'aprovar la moció'.

Una altra de les mesures adoptades pel parlament aragonès és l'exigència del compliment del Decret dictaminat el passat mes de setembre per la Santa Congregació dels Bisbes de Roma, en la qual exigia la devolució de les 113 peces d'art a la diòcesi de Barbastre-Montsó. Així mateix, ha explicat el president nacional de la Chunta Aragonesista (CHA), Bizén Fuster, s'elevarà una queixa davant les més altes instàncies vaticanes, sol·licitant que es compleixin les sentències que emanen de les mateixes institucions eclesiàstiques, alhora que s'exigirà al govern estatal que prengui les mesures oportunes per fer executar el Decret.

Per la seva banda, el portaveu d'IU, José Manuel Alonso, ha manifestat la seva satisfacció per aquesta trobada en el qual tots els grups polítics s'han posat d'acord per exigir al Vaticà que 'faci complir als seus representants la decisió dels tribunals eclesiàstics'. Un acord del qual Alonso destaca la 'unanimitat de totes les forces polítiques aragoneses i, d'altra banda, la rapidesa i la decisió amb la qual aquest acord s'ha pres'.

Aquest és un tema pel qual tots els grups polítics han mostrat la seva preocupació, que han volgut traslladar aquest dilluns al president del govern d'Aragó, Marcelino Iglesias. El portaveu dels socialistes a les Corts, Jesús Miguel Franco, ha posat l'accent, a més, en la necessitat de traslladar a la ciutadania catalana 'l'important que són per nosaltres aquestes obres d'art. El que volem és que es compleixi una sentència i que tornin A Aragó', ha conclòs.

En la trobada amb Iglesias, que ha tingut lloc a la seu del govern d'Aragó, han participat, a més, el portaveu del PP a les Corts, Antonio Suárez, i el portaveu de CHA, Chesús Bernal. El tema es pretén abordar de nou a través de diverses iniciatives en el pròxim ple del parlament aragonès.

El conseller de cultura, Ferran Mascarell, demana diàleg per l'art sacre de la Franja de Ponent


Segre (23/05/06)

------------------------------------------------------------------------------------------------


Bon Dia (23/5/06)


------------------------------------------------------------------------------------------------

El conseller de Cultura aposta per la via del diàleg com a 'única solució possible' per al conflicte de l'art sacre

ACN // 22-05-2006 // 21:36h.

Barcelona.- El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha apostat aquest dilluns per la via del pacte i del diàleg com a 'única solució possible' per resoldre el conflicte dels béns d'art sacre del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, que s'arrossega des de fa més de deu anys, segons ha informat el Departament de Cultura en un comunicat.


El conseller considera que la resolució de 5 d'abril del Departament de Cultura, en resposta a la sol·licitud del Bisbat de Lleida, 'segueix essent la referència vàlida, el full de ruta vàlid que orienta la solució del problema'.

Mascarell ha afirmat que 'com a conseller de Cultura no deixaré de fer el paper de mediador en un conflicte que té el seu origen en una desavinença entre dos bisbats'. El conseller ha afegit que 'Catalunya i Aragó comparteixen en el territori de la franja una història comuna, una realitat cultural compartida, un passat i la voluntat d'un projecte de futur que hauria d'estar per sobre de qualsevol desavinença'.

El conseller ha dit que 'entenem que la moció aprovada pel Parlament divendres passat no contradiu aquest esperit de diàleg ni posa en qüestió l'objectiu de la resolució'.

En aquest sentit, el conseller de Cultura ha recordat que la propietat dels béns és de l'Església Catòlica i ha dit que 'no correspon ni és voluntat del Departament de Cultura pronunciar-se sobre aquest litigi sinó construir i generar polítiques culturals que contribueixin a crear espais de col·laboració i interès comú, així com els instruments i els mitjans necessaris per garantir la conservació i la posada en valor al servei de la societat dels béns patrimonials del país'.

Finalment, el conseller ha insistit en 'no fer declaracions que puguin amplificar el problema'. 'La responsabilitat política', ha afegit 'exigeix no alimentar el foc. Ens cal una cultura del diàleg més que no pas una cultura del conflicte'.


------------------------------------------------------------------------------------------------

22.5.06

L'art sacre fa perillar el futur de l'Euroregió

Marcelino Iglesias amenaça d'abandonar l'ens
Critica la resolució del Parlament sobre el conflicte


Joan Tort

El president del govern aragonès, Marcelino Iglesias, ha amenaçat la Generalitat d'abandonar l'Euroregió si no hi ha una rectificació immediata sobre el futur de les peces d'art en litigi de la Franja de Ponent. Segons Iglesias, la moció aprovada dijous al Parlament, que impedeix al govern català qualsevol trasllat fins que es resolgui la propietat de les peces per la via civil, trenca la llarga i intensa col·laboració que hi ha hagut entre tots dos governs fins ara per buscar una solució pactada entre els dos bisbats afectats i els dos governs autonòmics. Per tant, segons el president Iglesias, hi ha una incompatibilitat en la col·laboració amb Catalunya per aquesta qüestió i l'Euroregió que impulsava el president Maragall.

Aquesta és la primera repercussió política de la nova majoria parlamentària catalana fora de Catalunya. La moció endureix les condicions de la resolució de Cultura davant qualsevol trasllat de les peces que reclama Aragó. El PSC i ICV es van unir a la moció per evitar quedar-se sols en la votació.

Durant la visita a l'Aplec del Caragol, Felip Puig, portaveu de CiU, va recordar que ERC havia rectificat, que el Parlament havia reorientat una qüestió que el PSC havia plantejat erròniament i va defensar la necessitat de garantir la titularitat lleidatana i la unitat de la col·lecció davant qualsevol pacte amb Aragó. També va recordar "el pacte vergonyós i infumable que Maragall va fer amb Aragó per entregar-los l'art".

Per la seva part, també a l'Aplec, el president del PP català, Josep Piqué, va dir que els únics que havien canviat d'opinió en aquest conflicte eren els socialistes i que, per tant, eren els que havien de donar explicacions. Per la seva part, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), va criticar que ERC i CiU impulsessin una moció buscant rèdits partidistes i per desmarcar-se del PSC. Ros va defensar que la resolució de Cultura és vàlida per mantenir les obres a Lleida i cercar acords. Per la seva part, el bisbat de Lleida veu lògica la moció i reiteren que acataran el que diguin les administracions.

AVUI (22/5/06)

En defensa del Diocesà


La Mañana (21/5/06)

Ara anem bé

Article de Josep Ramon Correal


La Mañana (20/5/06)

Aragó amenaça de trencar relacions amb Catalunya per l'art del Museu Diocesà

Aragó amenaça de sortir de l'Euroregió si Catalunya no lliura les obres del Museu Diocesà

La Mañana (21/5/06)

-----------------


Marcelino Iglesias diu que la moció del Parlament de Catalunya en defensa de l'art del Museu Diocesà de Lleida és incompatible amb l'Euroregió
El bisbat de Lleida veu "lògica" la moció del Parlament

Segre (21/5/06)

L'alcalde socialista de Lleida critica la resolució del Parlament de Catalunya en defensa de l'art del Museu de Lleida

Ros: "L'acord del Parlament no garanteix la propietat de l'art"


Bon Dia (22/5/06)

Gavín considera que 's'ha donat un gir definitiu' en la defensa de l'art de la col·lecció d'art del Museu Diocesà de Lleida

ACN // 20-05-2006 // 18:33h.

Lleida.- El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, ha afirmat que la moció aprovada pel Parlament aquest divendres amb el suport de tots els grups polítics, suposa 'un gir definitiu' en la defensa de la col·lecció de les obres d'art en litigi del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.


Gavín ha fet aquestes afirmacions en referència a l'aprovació, aquest divendres, de la moció presentada per CiU i consensuada amb tots els grups polítics per la qual es deixa en mans del Parlament la decisió de la propietat o trasllat de les obres del Museu Diocesà, i s'obre d'una forma clara la via civil per defensar-ne la propietat de les obres per damunt de decisions de la Santa Seu.

Gavín s'ha felicitat per la feina duta a terme pels diputats del seu grup parlamentari, especialment de Josep Pont, qui el va antecedir a la presidència de la Diputació de Lleida, per buscar que aquesta moció s'hagi pogut aprovat per consens, ja que els mandats del Parlament obliguen al Govern a fer-los seus.

El president de la Diputació ha catalogat de significatiu que el PSC s'hagués afegit al 'sí' a la moció, i ha considerat que, desprès del trencament del govern tripartit, 'no volien que a les primeres de canvi es veiés que perdien les primeres votacions importants'.

Sigui com sigui, Gavín ha reiterat que 'amb aquesta actuació blindem una possible temptació que el Govern s'enfronti a una resolució del Parlament', i ha recordat les cartes enviades en el seu dia pel president Maragall a Marcelino Iglesias, o els articles d'opinió escrits per diversos membres del Govern favorables a la cessió de part de les obres del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal a l'Aragó.

Marcelino Iglesias amenaça amb la sortida d'Aragó de l'Euroregió si la Generalitat no actua

El president d'Aragó, Marcelino Iglesias, ha amenaçat que Aragó podria sortir de l'Euroregió si la Generalitat de Catalunya no actua sobre la moció aprovada el divendres pel Parlament de Catalunya, segons unes declaracions fetes a Aragón Radio i recollides per Aragon Press. Aquesta moció evita la sortida de les obres del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal cap a Aragó sense el vist i plau de la majoria parlamentària catalana.

Iglesias s'ha referit al litigi de les obres d'Art de les parròquies segregades de la Diocèsi de Lleida afimant que Aragó se n'anirà de l'Euroregió 'si no hi ha una reacció immediata de la Generalitat catalana'. Pel que fa a la moció aprovada ahir pel Parlament, Iglesias ha dit que 'és incompatible amb la col·laboració amb aquesta institució'.

CiU afirma que el PSC ha votat a favor de la moció que obliga a conservar l'art del Diocesà a Lleida 'per no quedar-se sol'

Àngels Antón // ACN // 19-05-2006 // 19:00h.

Lleida.- CiU afirma que el PSC ha votat a favor de la moció presentada al Parlament i que obliga a conservar l'art en litigi a la Franja a Lleida 'per no quedar-se sol en la votació'. Els diputats de CiU consideren que la crisi de Govern ha afavorit l'aprovació d'aquesta moció per unanimitat que 'permet preservar l'art del Diocesà a Lleida'.



El diputat al Parlament, Josep Pont, ha insistit que 'la moció no és similar a la resolució que va aprovar el Departament de Cultura, tal i com ha assegurat el PSC per justificar el seu vot favorable', sinó que 'inclou punts importants que obliguen a conservar les peces d'art al Museu de Lleida.

Pont ha explicat que amb el document actual, la conselleria podia autoritzar una exposició temporal amb les obres d'art a qualsevol població de la zona, mentre que amb la moció aprovada no es poden moure les peces fins que s'aclareixi la legítima propietat.

La moció aprovada per unanimitat també obliga a homologar per un tribunal civil una possible sentència del Vaticà favorable al traspàs de les obres, segons els acords vigents entre el Vaticà i el Govern de l'estat espanyol.

Pont ha insistit que la moció aprovada al Parlament pretén que les peces d'art en litigi del Museu Diocesà no es moguin de Lleida fins aclarir la seva propietat i, una vegada aclarida la propietat, la moció obliga a arribar a un acord amb la zona de la Franja corresponent a l'antiga diòcesi de Lleida per buscar línies de col·laboració.

El Parlament de Catalunya frena el trasllat a l'Aragó de les obres d'art de la Franja de Ponent

El Parlament impide devolver a Aragón las 113 obras de arte sacro

El Mundo (20/5/06)

El Museu Diocesà de Lleida tindrà les obres fins que se'n dictamini la propietat.
Tots els grups donen suport a la moció de Josep Pont i Carmel Mòdol
La moció recla que les obres es mantiguin com a patrimoni catalogat i insta el Govern a promoure acords per a la gestió conjunta.
Els Amics del Museu de Lleida organitzen un concert a l'església de Sant Martí
Barbastre i l'executiu aragonès troben la moció inacceptable



La Mañana (20/5/06)





El PSC i ICV secunden les tesis de l'oposició per evitar perdre dues votacions al Parlament

Frenen el trasllat d'obres d'art de la Franja a Aragó i impedeixen a Nadal aprovar el pla d'infraestructures sense passar pel legislatiu
Els socialistes parlen d'"interregne"

Lluís Bou

El ple del Parlament va tornar a visualitzar ahir la debilitat del nou govern PSC-ICV, que intenta buscar una manera de sortir-se'n però no ho aconsegueix. Si dijous l'executiu va perdre tres votacions, ahir va actuar amb una altra estratègia i no va dubtar a sumar-se a l'oposició ara majoritària. Però el preu va ser que PSC i ICV van acabar secundant les tesis dels partits que no són al govern, en contradicció amb el que defensen les conselleries de Cultura i de Política Territorial i Obres Públiques.

Aquest escenari paradoxal es va produir ahir durant la votació d'una moció de CiU sobre les obres d'art de la Franja que el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i l'exconsellera Caterina Mieras van pactar cedir a l'Aragó. I una segona, també de la federació, que obliga a debatre el pla d'infraestructures del transport al ple del Parlament, cosa que el fa pràcticament inviable aquesta legislatura.

Com que ERC ja va anunciar abans-d'ahir el seu suport a les dues mocions, era evident que totes dues quedarien aprovades. I això va provocar una certa confusió en la minoria governamental, que viu amb incomoditat cada vegada que s'augura la pèrdua d'una votació.

La moció sobre les obres d'art obliga el govern català a conservar en el museu diocesà de Lleida les 113 peces que són objecte de litigi amb la diòcesi de Barbastre-Montsó, fins que no s'acabi la disputa sobre la seva propietat. Maragall va enviar fa alguns mesos una carta al president aragonès, el també socialista Marcelino Iglesias, oferint el lliurament d'aquestes obres.

El debat de la moció de CiU va provocar un enfrontament entre socialistes i republicans. El diputat de Ciutadans pel Canvi Francesc Boya va assegurar que el contingut no contradiu l'actuació de la conselleria, mentre que el republicà Carmel Mòdol va acusar Cultura de ser neutral en aquest contenciós quan hauria d'haver estat "bel·ligerant defensant els interessos del territori".

Una situació encara més contradictòria es va viure respecte al pla d'infraestructures. El socialista Roberto Labandera va defensar el pla elaborat pel conseller Joaquim Nadal, i fins i tot es va mostrar decidit a perdre la votació. "Hi estem disposats", va proclamar. Però, a l'hora de la veritat, el grup es va decantar pel sí amb l'objectiu de no perdre la votació, sense que ningú ho argumentés. Felip Puig (CiU) va convocar després la premsa per demanar eleccions, i Joan Ferran (PSC) va admetre limitacions en l'actual "interregne".

AVUI (20/5/06)


----------------------

El Parlament aprova per unanimitat una moció que obliga a conservar les obres d'art sacre a Lleida fins al final del litigi

ACN // 19-05-2006 // 12:13h.

Barcelona.- El Ple del Parlament ha aprovat per unanimitat aquest divendres al matí una moció que obliga a conservar les obres d'art sacre al Museu Diocesà de Lleida fins que es resolgui per la via civil la propietat de les obres. La moció obliga el Govern a matisar la resolució que autoritzava el trasllat a Aragó de les obres d'art de la Franja, sempre que es 'mantingui la unitat de la col·lecció a través de la gestió compartida', que anirà a càrrec d'un Patronat executiu.

El Parlament insta amb aquesta moció el Govern que les obres d'art en litigi es mantinguin com a col·lecció inscrita en el Catàleg de Patrimoni Cultural Català, i el reconeixement explícit i necessari de la unitat de la col·lecció. A més, insta al Govern, que un cop definida la propietat de les obres, es promoguin acords per a la gestió conjunta de la col·lecció independentment de l'existència de diverses seus museístiques dins del marc territorial que històricament va generar les obres actualment en litigi.

Segons la moció aprovada al Parlament, la condició és que aquestes seus reuneixin les condicions tècniques apropiades i d'acord amb un discurs museològic capaç d'explicar i de donar coherència a les realitats compartides i a la història comuna. A més, limita la possible autorització de la petició de trasllat feta pel Bisbat de Lleida al compliment de forma prèvia de totes les condicions que recull la moció.

El diputat de CiU Josep Font ha presentat la moció sobre el contenciós relatiu al patrimoni artístic del Museu De Lleida Diocesà i Comarcal i ha destacat que 'la pròpia raó de ser de qualsevol museu queda en greu perill si prospera la voluntat de la conselleria de cedir una part del patrimoni sense cap mena de respecte a raons legítimes i museològiques'.

Font ha preguntat 'com és possible que fins al moment el Museu de Lleida resti en la indefensió de no haver pogut encara demostrar davant ningú la seva legítima propietat? Com s'ha pogut arribar en un estat de dret a aquest desori?'. 'A hores d'ara resta pendent el recurs per part del bisbe de Lleida, encara no resolt, demanat que d'una vegada per totes s'analitzi i es dictamini respecte a la legítima propietat', ha explicat.

Segons el diputat nacionalista, és un 'error' avançar-se en la seva resolució 'sense aclarir abans la seva propietat i fent-ho amb un document poc clar i ambigu i subjecte a interpretacions diverses'. Fins a l'arribada de l'exconsellera de Cultura, Caterina Mieras, al consorci, aquest sempre havia manifestat per unanimitat 'el respecte i l'espera a les decisions que podria prendre l'Església sense renunciar en cap cas al legítim dret de la via civil'.

El diputat de CiU ha explicat que el Bisbat de Lleida conserva els títols de propietat, d'adquisició, de compra-venda, de permuta i donacions de la pràctica totalitat dels objectes. 'Cal tenir en compte que durant més de 100 anys el museu ha estat en possessió pacífica i ininterrompuda de la col•lecció sense que s'hagués produït fins a 1997 cap reclamació', ha recordat.

'Ens trobem davant d'un cas únic, el Bisbat de Lleida és el primer i el darrer, d'un propòsit per unificar fronteres civils i eclesiàstiques i és l'únic cas que relaciona i compromet els fons museístics als canvis de límits', ha assegurat.

El Museu de Lleida i el consorci que el regeix havia mantingut sempre 'la devolució de les obres als propietaris que la reclamin i no a uns tercers; aclarir civilment la legítima propietat de les obres reclamades; i obrir portes de diàleg amb la franja buscant fórmules de gestió i gaudi comuns. Acords que havíem iniciat amb èxit amb la gent de la franja', ha subratllat.

Font ha assegurat que si els grups que donen suport al Govern votaven a favor de la moció deixarien sense efectes 'els perills a què condueix un document ambigu i reconduirien les sospites d'un massa llarg silenci en tot el procés'.

Per la seva part, el diputat socialista Francesc Xavier Boya ha assenyalat que el seu grup vota a favor de la moció ja que 'no es contradiu amb la resolució' que va aprovar el Departament de Cultura. 'Com que no hi ha contradicció entre la moció i la resolució votarem a favor', ha assegurat.

'Pel Govern ha estat fonamental la recerca d'un àmbit d'acord amb l'Aragó ja que és un territori amb el que hi ha hagut una història compartida i amb els que volem que hi hagi molts acords de futur que s'han d'assentar i consolidar en un àmbit de pau social i mediàtica', ha explicat. 'Sense cap renúncia a allò que considerem que és un patrimoni també lleidatà hi ha d'haver un bon clima d'entesa que faci possible un acord que permeti el gaudi d'aquest art per part de tots els ciutadans catalans, d'Aragó i de la Franja', ha afegit.

Segons el diputat socialista, es tracta que el Govern apliqui 'amb rigor' les lleis de patrimoni i que faci possible l'acord amb l'Aragó per tal de trobar una solució viable al conflicte de l'art i, en definitiva, que amb aquesta moció 'hi hagi un consens polític que és imprescindible'.

Boya ha recordat que el conflicte de l'art és 'fonamentalment de l'àmbit de l'Església' i que ens afecta perquè el patrimoni és compartit i comú i que els ciutadans tenen dret al seu gaudi' però 'hem de poder diferenciar el que està en el marc de les competències de l'Església i el que està en el marc de les competències dels poders civils i del Govern'.

El diputat republicà Carmel Mòdol ha destacat que el Govern ha de ser 'bel·ligerant' en la defensa del territori perquè Lleida 'a vegades sent l'oblit per part del Govern' i ha apuntat que 'si el problema hagués estat a l'àrea metropolitana de Barcelona l'actitud hauria estat una altra'. A més, ha retret al Departament la seva 'neutralitat' en lloc de mostrar-se 'bel·ligerant en la defensa dels interessos del territori'. Tot i així, Mòdol ha agraït el 'canvi d'actitud' dels socialistes i el seu suport a la moció.

Manifest sobre les obres d'art de
la Franja de Ponent dipositades al
Museu Diocesà de Lleida


Notícies anteriors sobre el Museu Diocesà de Lleida
El web de la Franja de Ponent/ vspace=10 align=
Catalunya 1714
Institució Cultural de la Franja de Ponent


Més notícies


Powered by Blogger



 
Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal