31.3.06

La Franja de Ponent

El museu on hi ha les obres originàries d'aquestes terres de ponent és a la seva capital inqüestionable, que és la ciutat de Lleida. Les urpes de la dreta espanyolista han caigut sobre la Institució, amb la decisió del Vaticà, que fa anys que segueix les consignes de la Conferència Episcopal Espanyola, i exerceix de braç executor perquè les obres del museu de Lleida vagin a parar a Barbastre o a Montsó. Escrivà de Balaguer, amb tot el pes que ja exercia llavors sobre l'Església catòlica, ja preparava el 1980 el trencament del bisbat de les terres de Lleida i amb això 800 anys d'unitat lleidatana. Amb la consolidació de l'Opus Dei al Vaticà, la pressió continua i l'atzagaiada es va consumant. Dotze entitats cíviques i culturals de la Franja s'han sumat a la crida de la Institució Cultural de la Franja, i treballen perquè les obres es quedin a Lleida.

Demanen que els polítics catalans estiguin a l'altura de la nostra cultura i de la nostra dignitat. Esperem-ho.

Alexandre Pineda
AVUI (31/3/06)

L'església i el govern aragonès es comprometen a "col·laborar" amb la Generalitat


Heraldo de Aragón (31/3/06)


Segre (31/3/06)

30.3.06

No hi ha arguments per desmembrar el Museu Diocesà de Lleida


Heraldo de Aragón (31/3/06)


El Periódico de Catalunya (31/3/06)


La Mañana (31/3/06)


La Mañana (31/3/06)


Segre (31/3/06)



Els responsables de Patrimoni de les diòcesis afirmen que no hi ha arguments per desmembrar el Museu Diocesà

Lleida.- Els responsables del Secretariat Interdiocesà per a la Custòdia i Promoció de l'Art Sagrat de Catalunya (SICPAS) consideren que no hi ha arguments que justifiquin el desmembrament de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida. Els màxims responsables de Patrimoni de les diòcesis catalanes han demanat que es garanteixi la permanència de les peces d'art en litigi al Museu de Lleida fins que la propietat sigui reconeguda per les instàncies competents.
Àngels Antón / ACN / 30-03-2006 / 18:51h.


Els membres del SICPAS han fet aquest comunicat després de reunir-se a la Sala de Juntes del Palau Episcopal de Lleida. Tots ells han manifestat el seu suport a les accions que ha portat a terme el bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, per preservar la unitat de la col·lecció i han defensat per damunt de tot la difusió de les peces d'art.

Els membres d'aquesta institució consideren que el litigi amb l'Aragó s'ha centrat exclusivament en la propietat de les obres, però que hi ha altres elements importants que s'han de tenir en compte, com la possessió, la ubicació i la difusió. El president del SICPAS, Josep Maria Martí i Bonet, ha donat una especial importància al concepte de difusió, ja que considera que la societat és la que ha de poder conèixer i contemplar aquestes obres sense més problemes, 'la gent que visita un museu no es para a pensar en la propietat de les obres', ha afegit.

Martí també ha insistit, en nom de tots els membres del SICPAS, que aquest enfrontament no pot continuar i ha fet una crida perquè el conflicte se solucioni de la millor manera possible'.




Bon Dia (31/3/06)

La Diputació de Lleida troba irregularitats en l'expedient del Departament de Cultura sobre les obres d'art del Museu de Lleida

30/3/06
La Diputació veu greus irregularitats en l’expedient del Departament de Cultura sobre les obres d’art en litigi del Museu Diocesà


El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, que ha estat acompanyat de la responsable dels serveis jurídics de la Corporació, Chari Rodríguez, i després de mantenir una reunió amb els membres de l’Associació d'Amics del Museu de Lleida, ha anunciat que la Diputació de Lleida ha presentat avui les al·legacions a l’expedient que tramita el Departament de Cultura de la Generalitat sobre l’autorització per a la disgregació de la col·lecció diocesana del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.

En aquest sentit, les al·legacions es basen en les diverses i greus irregularitats procedimentals i de fons de l’expedient administratiu:

1. Existeix incompliment del deure de comunicació del procediment i del tràmit d’audiència al Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, (amb la vulneració dels articles 31.1.b) i c), 34 i 84.1 de la llei de règim jurídic de les administracions publiques i del procediment administratiu comú, en relació amb l’article 105.c) de la constitució espanyola, així com la nul·litat de ple dret article 62.1.e) de la LRJAC).

Així, la manca de tràmit d’audiència és el motiu d’indefensió real i efectiva d’aquest fet. El Consorci del Museu no ha estat convocat (tal i com preveu l’article del seus estatuts), malgrat les reiterades peticions que des de la Diputació de Lleida, Consell Comarcal del Segrià i Bisbat de Lleida s’han presentat, atès que és la presidència qui convoca i aquest càrrec l’ostenta la mateixa consellera de Cultura. Cal recordar que la convocatòria del Plenari del Consorci és obligatòria quan ho demana qualsevol dels membres.

2. Per altra banda, s’han presentat al·legacions al caràcter unitari de la col·lecció i del fons del museu, i per tant, la inadeqüació a dret de la disgregació. La col·lecció que es pretén suposadament disgregar o desmembrar o traslladar permanentment en part, explica la història diocesana del territori de Lleida i conforma un tot amb la resta d’elements del museu. La seva disgregació desmembraria el fons del museu, i la desmembració del fons, la impossibilitat de la seva gestió. El trencament de la unitat vulnera la Llei de Patrimoni Cultural Català.

3. La unitat de col·lecció comporta la unitat de gestió i aquesta ja existeix per part del Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Es dóna, per tant, la impossibilitat actual d’altra unitat de gestió diferent a l’existent, i la inexistència de cap òrgan capaç d’assumir la pretesa unitat de gestió.

Si la declaració de la col·lecció com a Catàleg garanteix la unitat, la seva adscripció al fons del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal garanteix la unitat de gestió, és el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal qui té atribuïda la gestió sobre el conjunt de les obres, els bens singulars i les col·leccions. A ell correspon l’aplicació del principi de continuïtat recollit en l’article 4 del Codi d’ètica professional del Consell Internacional de Museus (ICOM), òrgan que regeix la institució museística en l’àmbit de la UNESCO (criteris i principis interpretadors que l’expedient administratiu objecte d’al·legacions pretén obviar), i l’estabilitat dels béns que componen les col·leccions.

Alguns dels informes que consten en l’expedient que es tramita en l’actualitat, avalen suposadament la teoria de la possibilitat d’una unitat de gestió tot i que les 113 peces objecte de litigi siguin traslladades a Barbastre, per la pretesa existència d’un òrgan interautonòmic, altres seus museístiques, fundacions, etc.

Aquestes afirmacions desconeixen que en l’actualitat no existeix cap fórmula de col·laboració entre les parts afectades (Govern de la Generalitat, Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, Bisbat de Lleida, Bisbat de Barbastre i Govern d’Aragó) i que una al·legació a l’existència d’un interès cultural concurrent no pot emparar el trasllat de part de la col·lecció fora del territori de Catalunya, fet que suposaria la pèrdua de la tutela ordinària de la Generalitat en matèria de protecció del patrimoni cultural i per tant vulneració dels articles 1 i 2 de la Llei de Patrimoni Cultural Català.

Lleida, 30 de març de 2006

www.diputaciolleida.cat




Gavín critica que un Govern 'que es defineix progressista se sotmeti a les lleis eclesiàstiques en les obres del Diocesà'

Lleida.- El president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, ha qualificat de 'vergonyós' que 'polítics que es defineixen com a progressistes' de la Generalitat de Catalunya afirmin que s'ha de renunciar a la defensa de les lleis civils per sotmetre's al decret d'un cardenal en el tema de les obres en litigi del Museu Diocesà de Lleida.
Àngels Antón / ACN / 30-03-2006 / 18:20h.


Gavín ha afegit que 'és inadmissible que un Govern democràtic renunciï a la defensa dels drets civils, la qual cosa posa en evidencia que ho fa per respondre a una voluntat política determinada'.

Si les lleis de família o les lleis que regulen els drets civils no s'han sotmès als criteris eclesiàstics, tampoc ho haurien de fer en l'àmbit cultural, segons el president de la Diputació de Lleida.

Gavín ha posat com a exemples les declaracions del conseller primer, Josep Bargalló; el conseller de Turisme, Josep Huguet; la consellera d'Interior, Montserrat Tura, i el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. 'Ni en temps de Franco s'havia produït una submissió tan gran com aquesta', ha afegit.

El president de la Diputació de Lleida també ha criticat que 'la presidenta del Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal -que és la consellera de Cultura, Caterina Mieras- va enganyar els membres del Consorci quan va afirmar que l'Aragó tenia totes les peces d'art catalogades, ja que després s'ha demostrat que no era així'. Gavín ha reiterat que va ser Mieras la que 'va afirmar amb contundència que l'Aragó tenia catalogades les obres d'art i nosaltres ens ho vam creure'.

Gavín ha explicat que l'Aragó 'no només no té les obres catalogades, sinó que tampoc en té la propietat, ni cap document que acrediti una propietat, raó per la qual no hi ha cap argument que justifiqui el trasllat o el desmembrament de la col·lecció'.





La Diputació de Lleida denuncia irregularitats en l'expedient que ha de decidir si les obres del Diocesà marxaran a l'Aragó

Lleida.- La Diputació de Lleida ha denunciat l'existència de greus irregularitats en l'expedient que el Departament de Cultura tramita per determinar si les peces d'art en litigi del Museu Diocesà de Lleida finalment seran traslladades a l'Aragó. Per aquest motiu, aquest mateix dijous han presentat una sèrie d'al·legacions al registre de la Generalitat de Catalunya.
Àngels Antón / ACN / 30-03-2006 / 12:21h.


El president de la Diputació ha assegurat que l'expedient vulnera la Constitució, la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i la Llei de Patrimoni. Per aquest motiu, aquest mateix dijous han presentat una sèrie d'al·legacions on denuncien que s'ha comés una 'greu irregularitat' al no cridar a audiència el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, 'la qual cosa porta a la nul·litat de l'expedient', segons el president de la Diputació de Lleida.

També denuncien que la possibilitat de disgregar o dispersar la col·lecció suposaria un trencament de la unitat que vulneraria la Llei de Patrimoni Cultural Català i que aquesta unitat de la col·lecció implica una unitat de gestió. 'Per aquest motiu, no es pot crear una altra unitat de gestió diferent a l'existent –que és el Consorci del Museu Diocesà- per gestionar la col·lecció', ha explicat Gavín.

La Diputació de Lleida ha presentat aquestes al·legacions després de revisar l'expedient, que segons ha indicat la jurista de l'ens provincial, Chari Rodríguez, inclou la petició del bisbe de Lleida, Francesc Xavier Ciuraneta, per tornar a l'Aragó les peces d'art en litigi, i una sèrie d'informes de tipus jurídic. No obstant això, el document no inclou cap informe de caràcter tècnic de la Llei de Patrimoni Cultural.


Els aragonesos s'enfilen per les parets perquè hi ha catalans que gosen defensar l'art del Museu de Lleida


Heraldo de Aragón (30/3/06)

Els aragonesos reconeixen la seva ineptitud a l'hora de catalogar l'art de la Franja de Ponent


Segre (30/3/06)

Els grups municipals de l'Ajuntament de Lleida volen consensuar una moció en defensa del Museu Diocesà


La Mañana (30/3/06)

L'Associació d'Amics de la Seu Vella en defensa de la unitat dels fons del Museu Diocesà de Lleida


Bon Dia (30/3/06)

Text en format pdf

29.3.06

La Signatura Apostòlica releva el fiscal del cas dels béns de la Franja de Ponent perquè no és prou proespanyol




Heraldo de Aragón (29/3/06)

Resposta del professor Francesc Fité a la demagògia de l'alcalde socialista de Lleida


La Mañana (29/3/06)

Els Amics de la Seu Vella demanen una solució justa per a l'art del Museu de Lleida


La Mañana (29/3/06)

L'IEI reitera que les obres d'art de la Franja de Ponent, dipositades a Lleida, han de continuar al nostre país


La Mañana (29/3/06)

El bisbe de Lleida signa la demanda en defensa de l'art de la Franja de Ponent davant del Tribunal de la Rota


Segre (29/3/06)

28.3.06

Acusen el govern de fer una trampa legal per entregar l’art de la Franja

Un assessor del bisbat de Lleida i la directora del museu lleidatà visiten la UdG

XAVIER CASTILLÓN. Girona
Josep Casanova, un dels tres assessors jurídics del bisbat de Lleida en el litigi sobre l’art de la Franja, va dir ahir a Girona que el govern de la Generalitat ha fet «una trampa legal» per «entregar a Barbastre les obres d’art sense descatalogar-les, de manera que al final sigui igual que estiguin a Lleida, a Barbastre o a Torreciutat». Casanova i la directora del Museu de Lleida, Montserrat Macià, van defensar ahir a la UdG la legitimitat i la unitat de la col·lecció diocesana del museu, ara en perill.


+ Josep Casanova i Montserrat Macià, ahir a la Facultat de Lletres. / Foto: X.c.

A la sessió d’ahir a la tarda a la Facultat de Lletres, organitzada pel departament de geografia, història i història de l’art, els conferenciants també es van referir a l’«anticatalanitat» de la Conferència Episcopal Espanyola i al pes de l’Opus Dei dins del Vaticà com a probables causes, en primer lloc, de la incorporació de les parròquies de la Franja de Ponent al nou bisbat de Barbastre-Montsó, creat el 1995 i, més recentment, de la reclamació per part d’aquest últim de 92 obres d’art procedents de parròquies de la Franja que es troben al Museu de Lleida des de fa més d’un segle. Segons Casanova, el bisbat de Barbastre –la ciutat on va néixer Escrivá de Balaguer, fundador de l’Opus Dei– va estar a punt d’extingir-se i, amb l’ampliació del 1995, va passar a ser el segon més important d’Aragó.

Els conferenciants van defensar el patrimoni artístic de la Franja com «l’únic testimoni material d’una col·lectivitat amb una història comuna», i per això no entenen l’actitud submisa de la Generalitat respecte a la jerarquia eclesiàstica. «Som encara en temps de Franco?», va dir Casanova, segons el qual «estem davant d’un cas Galileu de les ciències jurídiques en ple segle XXI». Macià també va dir que el bisbat de Barbastre «vol apropiar-se de la història dels altres».


El Punt (28/3/06)


El president de la Diputació de Lleida creu que el Govern de la Generalitat vol regalar l'art de la Franja de Ponent a l'Aragó


Segre (28/3/06)

Lleida presentarà abans del dia 3 al·legacions a la Signatura


La Mañana (28/3/06)


Segre (28/3/06)


Heraldo de Aragón (28/3/06)

27.3.06

Entrevista a Ramón García-Bragado



Segre (26/3/06)

L'alcalde de Lleida escriu una carta de suport al bisbe Ciuraneta



La Mañana (25/3/06)

La dreta aragonesa recull 83.000 signatures en favor del robatori dels fons del Museu Diocesà


El Mundo (27/3/06)


Heraldo de Aragón (27/3/06)


Segre (27/3/06)

El Museu Diocesà de Lleida

Inadmissible, aquesta és una de les paraules. Inadmissible és el comportament del govern de la Generalitat de Catalunya. De Catalunya, em pregunto? On queden els interessos del poble català? Com s'atreveix aquest Govern a atemptar contra la cultura catalana, contra la dignitat dels pobles de Ponent? Que no hem de dir res?

Com s'atreveix el senyor Maragall a oferir al senyor Iglesias, com si es tractés d'una transacció de mercat, el patrimoni del Museu de Lleida, al cap i al a fi, el patrimoni de les terres de Lleida? I per fer encara més riota, el president posa un aragonès de Barbastre, el senyor Garcia-Bragado, al capdavant de l'operació d'espoli del Museu de Lleida. Inadmissible.

Com s'atreveixen a filtrar l'informe de presidència favorable a la dispersió de la col·lecció? Es pensen que som babaus? Ja ho sabem que aquest informe ha estat filtrat volgudament, que calia comprovar la reacció de la ciutadania atès que la consellera Mieras venia a Lleida dos dies després. Són maniobres barroeres a les quals aquest Govern ens té acostumats. Faran el que faci falta per quedar bé amb els socis aragonesos, sacrificaran el patrimoni lleidatà, enganyaran a qui calgui i buscaran totes les trampes legals a l'abast per lliurar aquestes obres a Barbastre.

Em sap molt greu, sempre he admirat Pablo Iglesias, un gran hombe, un gran polític. Malauradament, la seva escola no ha perdurat ni a Catalunya ni a Aragó. El seu homònim de cognom, Marcelino Iglesias, que tan sols comparteix això amb el seu antecessor, el cognom, va fer un paper ben trist en opinar sobre una factura sobre uns drets de reproducció, que, amb tot el seu dret, va emetre el Museu de Lleida. Que no té res més a fer el president de la comunitat autònoma d'Aragó que opinar sobre afers de mera tramitació administrativa? Patètic. No entenc com no li va caure la cara de vergonya. Però, els socialistes catalans no es queden enrere perquè mentre els aragonesos opinen i tornen a opinar sobre factures, els socialistes catalans s'abaixen els pantalons una i altra vegada. I els paguem entre tots.

Què hem fet la gent de les terres de Lleida per merèixer aquest arreplec de polítics? Hem d'aguantar tanta traïció?

RAMON DELAGGIO BERTRÁN


Segre (27/3/06)

"Pinça" de Gavín, Serrate i Ciuraneta contra Mieras per salvar el Museu Diocesà


Segre (25/3/06)

Nova polèmica pels béns de la Franja

Reclamen a Mieras una reunió urgent del Consorci del Museu de Lleida


Joan Tort

El Bisbat de Lleida, la Diputació i el Consell del Segrià han reclamat a la consellera Caterina Mieras que convoqui de forma urgent el Consorci del Museu de Lleida i Diocesà per les consultes prèvies a l'expedient del departament de Cultura, que ha de decidir el futur de les 112 peces lleidatanes que reclama la diòcesi de Barbastre-Montsó.

Mieras ha iniciat el període de consultes i no hi ha inclòs el Consorci, tot i que sí les institucions que en formen part. El president de la Diputació, Isidre Gavín, va qualificar aquest fet de "greu irregularitat" i va afegir que podria posar en perill l'expedient de Cultura.

El ple de la Diputació va aprovar una moció de CiU, ERC i PP, amb les abstencions de PSC, ICV i Unitat d'Aran, demanant que la llei de patrimoni prevalgui per sobre de qualevol decisió o disposició eclesiàstica.

D'altra banda, l'assessor jurídic del bisbat de Lleida, Josep Casanova, ha desvelat que Franciscus Daneels, l'únic cardenal de la Signatura Apostòlica del Vaticà partidari d'estudiar la documentació que acredita la propietat lleidatana de les obres d'art en litigi, ha estat apartat d'aquest cas, i la resta de membres són de l'Opus Dei. El canvi perjudica els interessos de Lleida, tot i que ja han recorregut al Tribunal de la Rota.

AVUI (25/3/06)



La Mañana (25/3/06)



Diputació, Consell i Bisbat de Lleida denuncien que el Govern ha obviat el Consorci del Diocesà en el procés d'al·legacions

Lleida.- La Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida han enviat a la consellera de Cultura una carta conjunta on denuncien que el Consorci del Museu Diocesà no ha estat consultat per presentar al·legacions a l'expedient sobre el destí de les obres d'art en litigi. Segons el president de la Diputació, Isidre Gavín, es tracta d'una 'greu irregularitat' que aturaria l'expedient perquè s'ha de rectificar.
Estela Busoms / ACN / 24-03-2006 / 17:09h.

24.3.06

PSC, IC-V i Unitat d'Aran s'oposen a defensar l'art del Museu de Lleida

Diputació, Consell i Bisbat de Lleida denuncien que el Govern ha obviat el Consorci del Diocesà en el procés d'al·legacions

Lleida.- La Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida han enviat a la consellera de Cultura una carta conjunta on denuncien que el Consorci del Museu Diocesà no ha estat consultat per presentar al·legacions a l'expedient sobre el destí de les obres d'art en litigi. Segons el president de la Diputació, Isidre Gavín, es tracta d'una 'greu irregularitat' que aturaria l'expedient perquè s'ha de rectificar.
Estela Busoms / ACN / 24-03-2006 / 13:36h.


Les tres institucions, doncs, demanen una reunió urgent del plenari del Consorci del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal per estudiar si cal presentar o no al·legacions a l'expedient iniciat per la Generalitat.

D'altra banda, CiU, PP i ERC han votat avui una moció al ple de la corporació provincial on es defensa l'aplicació de la Llei de Patrimoni per sobre de qualsevol decisió i disposició eclesiàstica. El text insisteix que 'no hi ha argument històric, artístic, museològic o cultural que indiqui que els béns han de ser traslladats a la diòcesi de Barbastre-Montsó que, fins fa molt poc, no tenia cap mena de vincle amb les parròquies d'origen'.

PSC, ICV i UA s'hi han abstingut. El portaveu socialista, Miquel Aguilà, considera que la motivació de la moció és 'partidista'. El més crític ha estat el diputat d'Unitat d'Aran, Emili Medan, que s'ha mostrat en desacord amb la 'dialèctica de confrontació' que, segons ell, manté la Diputació sobre aquest tema. Medan fins i tot ha parlat d'un 'conflicte perdut' que acabarà perjudicant la imatge de Catalunya.



ACN (24/3/06)

La Diputació de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida fan una defensa ferma del Museu Diocesà de Lleida

24/3/06
Defensa dels fons d'art del Museu Diocesà de Lleida


Mitjançant una carta signada pel president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín, el president del Consell Comarcal del Segrià, Gonçal Serrate, i el bisbe de Lleida, Exc, RVdm i Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, dirigida a la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Caterina Mieras, les dues institucions públiques i el Bisbat reclamen amb caràcter d’urgència una reunió del Plenari del Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal, per tal d’estudiar la conveniència o no de presentar al·legacions a l’expedient iniciat per la Generalitat de Catalunya que haurà de decidir el destí de les obres que estan avui en litigi.

Amb aquesta actuació, la Diputació, el Consell Comarcal i el Bisbat, aturen el tràmit legal de l’expedient ja que consideren que no s’ha complert amb el que disposa l’article 15.2 dels Estatuts del Consorci, i per tant no es vetlla pel compliment de la legalitat establerta a la Llei 9/1993 de 30 de setembre, de Patrimoni Cultural Català, tant pel que fa a les formalitats de l’expedient iniciat per la Generalitat, com en el seu contingut.

Gavín, Serrate i Ciuraneta consideren que s’ha de fer una reunió conjunta dels membres del Consorci, que a més de decidir quines són les al·legacions a presentar, caldrà establir pel que fa a qui haurà de preparar l’escrit d’al·legacions i qui el subscriurà.


Moció a la Diputació que defensa l’aplicació de la Llei de Patrimoni per sobre de qualsevol decisió i disposició eclesiàstica

Els grups de CiU, ERC i PP han presentat una moció per la qual ratifiquen la indissolubilitat de la col·lecció de l’art del Museu Diocesà i Comarcal així com de la seva propietat, la qual fa un repàs a la història del litigi i recorda els criteris tècnics pels quals la col·lecció va ser inclosa dins el catàleg de Patrimoni Cultural Català.

Així, destaca que la Diputació de Lleida vol reconèixer la tasca duta a terme pel bisbe Messeguer que el 1893 va crear la col·lecció diocesana evitant una segura pèrdua dels béns artístics que ara reclamen.

La Diputació de Lleida vol deixar palès –afegeix- que la Diòcesi de Lleida va adquirir els objectes d’art amb títols legítims de transmissió de la propietat (compravendes, permutes, donacions, etc.) entre persones jurídiques amb plena capacitat jurídica i d’obrar, i que aquests títols, juntament amb la possessió centenària d’aquests objectes artístics, són arguments de dret que no poden deixar-se de tenir en compte abans de contemplar la possibilitat de privar al Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal de la seva legítima possessió dels béns artístics.

També es destaca la cura que té el bisbe de Lleida en el compliment del Decret de 8 de setembre de la Congregació pels Bisbes. Malgrat això vol assenyalar que les decisions dels ens eclesiàstics en matèria de béns patrimonials no tenen eficàcia a l’Estat Espanyol (de conformitat a allò que s’estableix en el Concordat entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu que fa una reserva tan sols en matèria matrimonial)

El procediment legalment previst per determinar si la resolució canònica que es va fer efectiva és un manament judicial o només una ordre administrativa i si està ajustada a la nostra legalitat, és l’exequator.

Per tant, la disposició de la Congregació pels Bisbes i la pròpia voluntat del bisbe de Lleida, tot i que poden ser condicions jurídiques rellevants, no són suficients per a determinar el trasllat dels objectes quan opera la normativa civil de transposició de resolucions estrangeres, més encara quan l’interès general demana als poders públics la protecció de la funció social de la propietat privada.

Entén el Ple d’aquesta Diputació de Lleida que els béns artístics d’una col·lecció catalogada no poden sortir del Museu on es troben, sense una autorització administrativa resultat d’un procediment administratiu legalment previst en la legalitat vigent.

La Diputació de Lleida, sol·licita a la Generalitat de Catalunya i al Consorci del Museu de Lleida que en aplicació de la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català es respectin els criteris tècnics que van fonamentar la inclusió dels objectes artístics de la col·lecció diocesana dins el Catàleg de Patrimoni Cultural Català, ja que aquells no han desaparegut ni s’han modificat.

A part de les manifestacions polítiques i interessos administratius eclesiàstics recents, la Diputació de Lleida no troba cap argument històric, artístic, museològic o cultural que indiqui que els béns hagin de ser traslladats a una diòcesi, la de Barbastre-Monsó, que fins fa molt poc, no tenia cap mena de vincle amb les parròquies d’origen.

Donar trasllat d’aquests acord al Molt Hble. Sr. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, a la Hble. Sra. Caterina Mieras, consellera de Cultura, a l'Excm. Sr. Miguel Ángel Moratinos, Ministre d’Assumptes Exteriors, al Excm. Sr. Francisco Vázquez, ambaixador d’Espanya al Vaticà, a l’Excm i Rvdm. Card. Skoza Edmund Casimir, Mons. Brandmüller Walter, Excm. I Rvdm. Card. Poupard Paul, S.E.R. Mons. Piacenza Mauro i al Parlament de Catalunya.

Lleida, 24 de març de 2006

http://www.diputaciolleida.net/c/web/view.php?ID=1263

Els Amics del Museu Diocesà demanen a l'alcalde de Lleida que faci una defensa ferma del Museu




La Mañana (26/3/06)

La Diputació de Lleida en contra de l'espoli de l'art del Museu Diocesà de Lleida


Segre (26/3/06)

Catalunya Acció es posiciona contra l'espoli de l'art de la Franja de Ponent

Catalunya Acció dóna suport a la Franja de Ponent contra l'intent d'espoli de les obres d'art religiós

23/març/2006

Fent seu el
manifest que la Institució Cultural de la Franja de Ponent va fer públic, Catalunya Acció dóna el seu total suport als compatriotes de la Franja de Ponent contra l'intent de robatori, per part d'Aragó, de les obres d'art procedents de les seves comarques que actualment es troben al Museu Diocesà de Lleida.

A banda de l'evident legitimitat jurídica de la seva ubicació a Lleida, basada en els títols de propietat de les obres que té el Bisbat de Lleida, hi ha per sota d'aquest litigi tot un conflicte nacional que molts volen mantenir amagat. Perquè si les obres d'art són procedents de les comarques de la Franja, aleshores són culturalment i nacionalment catalanes, exactament com els seus habitants.

Per tant, la seva permanència a Lleida és totalment lògica i natural. En canvi, la seva sortida del país per a anar a parar a Barbastro seria una aberració i un acte de genocidi cultural, de la mateixa dimensió que l'amputació de les parròquies de la Franja i la seva annexió a Aragó perpetrada fa 10 anys, i que l'actual manca absoluta de drets lingüístics per a la majoria catalanoparlant.

Davant de totes aquestes vexacions continuades, l'únic que explica la passivitat i complicitat del president Maragall i la consellera Mieras amb l'intent de robatori per part d'Aragó és, precisament, que consideren que el conflicte és només administratiu i que la Franja de Ponent és culturalment i nacionalment aragonesa/espanyola, quan en realitat és un conflicte cultural i nacional, i la Franja de Ponent és culturalment i nacionalment catalana.


Per a més informació:

http://www.franjadeponent.net

http://www.catalunyaaccio.org

23.3.06

Denuncien la destitució del fiscal del Tribunal Suprem del Vaticà, favorable a les tesis catalanes sobre l'art de la Franja de Ponent


Segre (23/3/06)


La Mañana (23/3/06)

Trencant Ponent

L’historiador frangenc Joaquim Montclús, un dels fundadors de la Institució de la Franja de Ponent, ja avisava l’any 1980 en els seus articles que Escrivà de Balaguer preparava el trencament del bisbat de les terres de Lleida i amb això 800 anys d’unitat lleidatana.

El 17 de setembre de 1995 però, entre els silencis i la passivitat de la Catalunya estricta, i amb la lluita ofegada de la Franja, l’episcopat espanyol aconseguia el seu objectiu. Entrava en vigor el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione pel qual 84 parròquies del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al bisbat de Barbastro-Monzón i, tot seguit, el 15 de juny de 1998 s'hauria de renunciar a 27 parròquies més. Es separava la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i l’obligaven a incorporar-se a un nou bisbat, totalment aliè, fins i tot en allò més essencial, la cultura.

Insistia Montclús aleshores (Revista de Catalunya 1995 i 1998) “amb aquesta decisió, el Vaticà, de ben segur mal informat, si Déu i els homes no hi posen remei, culminarà l'obra d'un dels genocidis culturals que va començar ja fa més de vuit-cents anys”.

Fa doncs més de 25 anys que la gent avui unida sota la
Institució Cultural de la Franja de Ponent treballen en solitari, en el desert aragonès, reclamant la unitat del Bisbat i les terres trencades.
Ara, quan s’ha destapat el fals litigi de les obres d’art ha estat la Institució la única que en els darrers anys ha dit a Lleida, però també a Saragossa, que l’únic propietari legal és el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. El nostre museu, allà on tenim les obres originàries d’aquesta part de ponent i la capital inqüestionable de les nostres terres, Lleida.

Les urpes de la dreta espanyolista han caigut sobre la Institució (només cal llegir diaris com l’ABC o el Periódico de Aragón per veure la pressió que patim cada dia els defensors de la cultura catalana a la Franja de Ponent) i la indignació sembla que va a més. Els motius? 12 entitats cíviques i culturals de la Franja s’han sumat a la crida de la Institució Cultural de la Franja de Ponent mentre cap (atenció, cap) entitat de la Franja ha demanat que les obres vagin a parar a Barbastre o Montsó.

Per rematar-ho, hores d’ara, desenes de centres d’estudis i entitats culturals de tots els Països Catalans estan sumant-se a la crida –en forma de
manifest unitari- de la Franja en favor de salvar les obres al nostre Museu.

Està clar que el món cultural i acadèmic ho te clar. Esperem que els polítics catalans estiguin a l’alçada de la nostra cultura i de la nostra dignitat.


Guillem Chacón
Secretari General de la Institució Cultural de la Franja de Ponent



Bon Dia (23/3/06)

22.3.06

ICV vol fer creure que defensa la unitat dels fons del Museu Diocesà de Lleida


Segre (22/3/06)

Un únic Museu Diocesà de Lleida

Xavier Sàez i Bellobí,
Tinent d’alcalde i portaveu d’ERC a la Paeria de Lleida

Tenim la impressió que d’aquí pocs dies la Generalitat haurà de dir la seva darrera paraula respecte del conflicte que amenaça de trencar la unitat del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i com correspon als trams finals de qualsevol procés, els ànims es caldegen i s’exciten alguns malentesos. Vista l’actuació del Vaticà, partidari de desmembrar una col·lecció d’art en base a uns interessos encara no prou clars, el Departament de Cultura de la Generalitat intenta basar la seva decisió tenint present tots els punts de vista possibles, de cara a un acord polític que preservi la unitat del Museu i alhora eviti l’enfrontament amb els nostres veïns de la Franja.

En aquests sentit, considero normal que es demanés un informe jurídic, de la mateixa manera que s’han demanat d’altres informes, com el que fa pocs dies també es va conèixer de l’Associació de Museòlegs de Catalunya. Aquest parer, científicament parlant, ha de tenir tant pes o més que el dels juristes i és una aposta decidida per la nostra col·lecció d’art sacre i de patrimoni cultural del Ponent. Per aquesta raó manllevaré els arguments d’aquesta entitat, que coincideixen casi plenament amb el posicionament que defensem tots els representants d’Esquerra a les institucions públiques.

Primer de tot, ha de quedar clar que la col·lecció del Museu de Lleida Diocesà i Comarcal continua essent fruit d’una història comuna i d’unes relacions culturals entre unes parròquies que fins fa ben poc conformaven el Bisbat de Lleida. La segregació administrativa de les parròquies de la demarcació aragonesa no invalida en absolut aquesta herència cultural ni pot obviar l’existència actual d’un flux de relacions socials, econòmiques i culturals d’aquests territoris. Les raons per les quals la col·lecció va ser inclosa dins del catàleg del Patrimoni cultural català continuen essent vigents.

En segon lloc, no existeix cap raonament museològic que justifiqui la descatalogació de la col·lecció del Museu de Lleida i la desmembració d’una part de la seva col·lecció. Aquest fet pot assentar un greu precedent que repercutiria en la unitat i permanència de les col·leccions museístiques originades lícitament d’un bon nombre de museus, tant eclesiàstics com els dependents d’administracions públiques. En aquest sentit, una resolució que impliqués la desmembració de la col·lecció del Museu de Lleida no tancaria definitivament el litigi patrimonial, ans el contrari, només seria el precedent o l’inici de posteriors reclamacions que afectarien altres institucions patrimonials.

I, per últim, s’ha de tenir present que la propietat de les obres no és un element significatiu en relació al concepte d’unitat de les col·leccions. El que sí que és absolutament determinant és la gestió efectiva per part d’una única entitat, ens o institució, amb capacitat econòmica i decisòria per establir polítiques i plans d’actuació en relació a la col·lecció. De fet, varis titulars poden compartir una col·lecció quan aquesta es gestionada per un sol òrgan directiu i de gestió participat per tots els seus titulars.

Amb tots aquests arguments, que serveixen per defensar per igual el Museu Diocesà, el Museu Vaticà i el Museu Britànic, l’aposta política de la Generalitat no pot ser una altra que cercar el pacte per la via que ja contempla el propi Projecte Museològic del Museu de Lleida: la participació de les parts en litigi en un únic òrgan gestor de la col·lecció i la possible descentralització dels seus serveis, que només es pot contemplar en el cas que s’obri una subseu del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida en l’àmbit territorial, cultural i social que participà en la generació de la col·lecció: el territori de la Franja.

Cap altra solució no és acceptable, per què Lleida no permetrà el trencament del nostre museu. La pena és que en aquesta lluita, els lleidatans i les lleidatanes tornem a sentir-nos desemparats dels responsables polítics més enllà de la Panadella.

21.3.06

Museu de Lleida... subseus?


La Mañana (21/3/06)

Museu de Lleida i subseus

Curiosament els informes emesos per les respectives comissions executives de la Junta de Museus de Catalunya i de l'Associació de Museòlegs de Catalunya, així com pel servei jurídic de Presidència, filtrats fa pocs dies, que van ser encarregats per la conselleria de Cultura, van tots en la mateixa direcció: avalen el lliurament a Barbastre d'unes obres d'art que fa més de cent anys van ser comprades pel bisbat de Lleida per evitar-ne la destrucció o espoliació i que formen part de les peces catalogades pel Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal (MLDC), a l'empara de la llei de patrimoni cultural català, i que estan protegides per un decret d'unitat museística. Com era d'esperar, aquests informes reconeixen la unitat i integritat de la col·lecció i, ves per on, preveuen la possibilitat que l'MLDC pugui tenir diverses seus, una de les quals podria ser en territori aragonès.

I jo em pregunto: ¿emetrien dictàmens similars si el museu a dividir en diverses seus fos el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i les diverses seus poguessin ser a Lleida, a la Vall de Boí o en territori aragonès?

Josep Maria Currià i Curcó
AVUI (25/3/06)

Declaracions del bisbe de Lleida sobre el litigi de l'art del Museu Diocesà


La Mañana (21/3/06)

La nova seu del Museu Diocesà allotjarà el Museu d'Arqueologia de Lleida


Segre (21/3/06)

Manifest sobre les obres d'art de
la Franja de Ponent dipositades al
Museu Diocesà de Lleida


Notícies anteriors sobre el Museu Diocesà de Lleida
El web de la Franja de Ponent/ vspace=10 align=
Catalunya 1714
Institució Cultural de la Franja de Ponent


Més notícies


Powered by Blogger



 
Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal